Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
abalisament
Construcció i obres públiques
En una via per a la circulació de vehicles, conjunt de les balises de seguretat destinades a orientar el moviment dels usuaris o a destacar l’existència d’elements o zones de perill, amb exclusió dels sistemes generals de seguretat o de regulació (il·luminació, semaforització, senyalització).
Aquestes balises poden ésser dispositius de barrera o dispositius de guia Entre els dispositius de barrera hi ha la barrera de seguretat, que hom colloca en un costat de la via, en un revolt pronunciat o per evitar el pas a zones de perill calçades de sentit contrari, penya-segats, etc, sia com a element dissuasiu o dissenyat de forma que puguin amortir el xoc i retornar el vehicle a la trajectòria inicial les més utilitzades són la barrera de seguretat metàllica, consistent en un perfil metàllic ondulat collat sobre unes estaques ancorades a terra la barrera de seguretat rígida…
col·lector
Electrònica i informàtica
Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.
És format per un cert nombre de peces de coure, iguals lamelles, que formen una corona cilíndrica al voltant de l’eix de la màquina El collector és fixat mecànicament a l’eix, i gira amb ell Cada lamella és aïllada de les veïnes i connectada a l’enrotllament del rotor de la màquina En contacte amb la superfície cilíndrica del collector hi ha unes pastilles fixes de grafit escombretes muntades en uns suports portaescombretes i connectades als borns de la màquina Quan la màquina gira, el collector també gira i les escombretes fixes freguen per sobre de les lamelles La missió del collector és de…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…
reductor
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que cedeix electrons, oxidant-se.
Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…
Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló
Historiografia
Historiador i escriptor.
Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…
ritme
Ecologia
Fenomen característic de processos vitals que es presenta amb una regularitat periòdica, sia a l’escala cel·lular, com el ritme de divisió cel·lular, sia a l’escala de l’organisme (circadiari, estacional, etc).
Hom ha estudiat els ritmes a partir de la periodicitat amb què es presenten i del paper que hi tenen els factors que els engeguen, ja siguin interns o externs Un ritme que s’engega per la variació de factors externs —com els que s’esdevenen en passar del dia a la nit— és considerat exogen un ritme que resisteix l’acció dels factors externs és considerat endogen
llançagranades
Militar
Arma o dispositiu que serveix per a llançar granades, ja sia anticarros o contra persones.
En la seva forma d’arma, consisteix en un tub que, recolzat sobre l’espatlla, dispara un projectil coet Existeixen també llançagranades automàtics incorporats als helicòpters d’atac En la forma de dispositiu, és constituït per un petit llançador acoblat a la boca d’un fusell
llegua jurídica
Física
Mesura de longitud catalana equivalent a 2.700 canes de Barcelona, o sia 4.198,5 m.
llegua antiga
Física
Mesura de longitud catalana equivalent a 4.320 canes de Barcelona, o sia 6.717,6 m.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina