Resultats de la cerca

Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…

Els animals que hi pertanyen peixos, cefalòpodes, crustacis i equinoderms, sobretot presenten característiques ben especials Tots són carnívors, car no existeix vida vegetal en aquestes profunditats, i la quietud de les aigües els ha permès de desenvolupar apèndixs llargs i delicats Els peixos solen ésser negres o de tons foscs, i sovint presenten òrgans lluminosos Algunes espècies tenen els ulls hipertrofiats, com Alepocephalus , i d’altres, per contra, els tenen atrofiats per complet, com Bathypterois Himantolophus, Melanocetus, Lasiognathus i d’altres peixos pescadors tenen llargs apèndixs…

L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per a evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les…

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com també ho és…

L’ esclerosi tuberosa o malaltia de Bourneville és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de tumors i altres malformacions en el sistema nerviós, la pell i altres òrgans que provoquen retard en el desenvolupament mental, crisis convulsives i lesions cutànies de predomini en el rostre És una malaltia més aviat estranya Afecta 6 persones de cada 100 000, i és de causa desconeguda, bé que hom pensa que és deguda a una alteració genètica, perquè en la tercera part dels casos es transmet hereditàriament L’alteració genètica seria responsable del fet que uns òrgans determinats del…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…

En relació a a aquesta, solen observar una actitud de rebuig o d’hostilitat més o menys manifesta En molts països democràtics les sectes són objecte d’una estricta vigilància i, algunes, àdhuc directament prohibides, ja que hom considera que poden conculcar drets fonamentals dels individus, especialment pel que fa a la captació de membres i a l’organització interna

Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae

Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric

Alguns abortius, com la policarpina, la quinina o l’ergotamina, provoquen el despreniment de l’embrió o del fetus per contracció intensa de la matriu d’altres, com els extrets vegetals que contenen principis molt actius, el provoquen causant contraccions abdominals violentes o diarrees fortes Els abortius solen tenir secundàriament efectes tòxics, la qual cosa els fa desconsellables i perillosos