Resultats de la cerca

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…

Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…

Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Munic, on conegué M Reger, i després a París, on fou…

El 1903 anà a Berlín per a ser concertista de piano, i estu dià composició amb E Humperdinck Retornà als Estats Units el 1907, i fins el 1920 fou director de música a la Hackley School a Tarrytown Si bé les cinc cançons publicades el 1909 denoten la influència del Romanticisme alemany, Griffes continuà experimentant per a definir la seva personalitat artística El 1911 compongué obres que reflecteixen l’impressionisme musical, i en el període 1916-17 l’orientalisme es fa palès a la seva obra També experimentà amb dissonància extrema i tonalitats obscures 3 Poems , opus 9 La Sonata…

Treballà com a músic i professor de llaüt i viola en diverses cases nobles d’Anglaterra El 1634 prengué part en la mascarada The Triumph of Peace de J Shirley, a Londres El 1660 entrà com a intèrpret de tiorba a la capella reial, i, tot i que no la freqüentà, en cobrà un salari fins a la seva mort, com a valoració de la seva reputació musical Durant els darrers anys de la seva vida estigué al servei de Philip Wodehouse, a Kimberley Excellí sobretot en el camp de la música instrumental Se li coneixen més de 800 obres entre fantasies, suites , ayres i peces per a solistes, conservades únicament…

Després d’iniciar estudis universitaris de matemàtiques i de ser empresonat pel govern de Vichy per haver participat en la Resistència, emprengué estudis de música al Conservatori de París i feu classes amb R Leibowitz Professà successivament a l’ORTF, a la Sorbona i al Conservatori de París, i també a São Paulo i Rio de Janeiro Autor de diversos llibres Stravinsky , 1965 Diabelli Diabolico , 1979, collaborà a més en enciclopèdies Universalis , Grove , Riemann , Larousse , Fasquelle Com per a tants altres músics francesos de l’època, la descoberta a través de Leibowitz del dodecatonisme…

Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…

Estudià piano, harmonia i contrapunt de molt jove, i després, dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia Amplià els coneixements de composició amb P Rytel Dues obres, Fantaisie i la Sonata per a piano -totes dues del 1919-, li feren guanyar el Premi Nacional de Composició, que li permeté anar a París Allí conegué M Ravel, D Milhaud i P Honegger, així com diversos directors L Stokowski i W Mengelberg principalment, que s’interessaren per les seves obres A partir del 1927 realitzà gires per Europa i Canadà, en les quals dirigí obres seves Durant la Segona Guerra Mundial visqué…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí…