Resultats de la cerca
Es mostren 6139 resultats
morella vera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades, de flors blanques i de baies petites, rodones i d’un negre brillant.
Es fa en terres de conreu, herbassars, enderrocs, etc
garrotxa
Geografia
Terra aspra, trencada, de mala petja.
És aplicat especialment a les terres de relleu càrstic
aplec de materials
Construcció i obres públiques
Emmagatzematge de material en una obra.
S'empra especialment amb relació a terres i materials granulars
Terrafort
Enclavament
Enclavament (1,25 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al N de la ciutat.
Les seves terres són regades per la séquia del Puig
ravenissa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles híspides, les inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades, de flors grogues, disposades en raïms, i de fruits siliquosos terminats en bec.
Es fa en terres de conreu, a quasi tot Europa
canyamet
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’una alçària de 50 a 100 cm, de tija dreta, glabra, subllenyosa, molt ramificada, fulles alternes petites i flors axil·lars ternades poc vistoses.
Viu en terres salines, gairebé per tot el litoral català
llapassa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, robusta, de fulles romboidals o triangulars diversament lobulades i de fruits espinosos.
Es fa a l’areny dels rius i en terres remogudes
la Foia
Gran casa del municipi de la Font d’en Carròs (Safor), vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud.
Les seves terres són regades per la séquia de la Foia
Aladrell
Caseria
Caseria i antic municipi agregat al d’Agramunt (Urgell).
Una part de les terres són regades pel canal d’Urgell
curripeus
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, pubescent, una mica fètida; de fulles pinnatisectes de segments pinnatipartits i umbel·les de flors amb cinc pètals, de color de rosa o purpuris, dos dels quals són més amples i presenten sovint una taca basal.
Es fa als prats secs i a les terres de conreu