Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’indret, amb l’edifici, situat al cim d’un petit turó A mà dreta hi ha el riberal del riu Ter J Bolòs Torre de planta quadrada situada al veïnal de Cavallera al cim d’un turó, des del qual s’albira el riberal del riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG462828 Per arribar-hi, anant de Ripoll a Camprodon, cal agafar una carretera de terra que surt de la colònia Estevenell, a mà esquerra Ja abans d’ésser a Sant Miquel de Cavallera, podem veure la torre cap al costat de tramuntana, a uns 600 m d’aquesta església els darrers metres s’han de fer a peu JBM Història…

Fou dels primers nuclis de població immigrada a mitjan s XX Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval

L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics s XIV, coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan El nom actual prové del s XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde

Aquesta torre es troba sobre el poble de Queralbs, i al comtat de Cerdanya Mai no degué ésser un castell termenat, ja que en la documentació conservada de Queralbs no apareix esmentat cap castell Per tant, devia ésser una torre de vigilància o guàrdia, com generalment tenien els darrers pobles de les valls, amb la missió de controlar els camins que portaven cap a les valls veïnes El lloc de Queralbs és documentat a partir de l’any 938, quan en el testament d’Aureça, monja, aquesta deixà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on segurament professà, diversos béns…

És documentada al final del segle X prop dels indrets d’Auro Invento i Parietes Delicatas , en el terme de Sant Martí de Provençals De l’any 1028 tenim una venda on apareix l’expressió “ in territorio Barchinone, in locum que dicunt ad ipsa turre Alba ” Probablement, es tractava d’una torre de defensa que custodiava els camps de conreu i les vies de comunicació de la contrada

Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…