Resultats de la cerca

Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener

Nen prodigi del piano, al desembre del 1894 debutà a la seva ciutat natal amb peces de Mozart, Schubert i Mendelssohn Estudià a Varsòvia amb A Rózycki i IJ Paderewski El violinista i director d'orquestra Joseph Joachim el sentí tocar el piano i es convertí en el seu mentor El 1898, amb 10 anys, per indicacions de Joachim, es traslladà a Berlín per a ampliar estudis de piano amb Karl Heinrich Barth —continuador de l'escola de Liszt—, i de composició amb Robert Kahn i Max Bruch El 1899 interpretà el Concert per a piano , KV 488, de WA Mozart amb J Joachim com a director i, el 1900…

L’església de Santa Magdalena és esmentada ja el 1231 el 1304 s’hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons la tradició a l’antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda En resta la capella, amb planta del s XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament

Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa

Fundat el 1952, fou impulsat pel púgil professional olotí Simón Martínez Inicialment practicà la boxa en unes dependències que havien albergat l’antic Teatre Municipal de Figueres i el 1962 es traslladà a un nou gimnàs al carrer de la Jonquera Entre els púgils més rellevants destacà Manel Masó, campió d’Espanya de pes ploma l’any 1977 També practica activitats gimnàstiques i esportives com l’aeròbic o la gimnàstica-jazz

El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes hom hi bastí un parc públic però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament i deficientment urbanitzat

Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià

El 1955 es traslladà a Barcelona després d’haver-se proclamat campió amateur de Biscaia 1953 Fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1959-61 de pes ploma Durant la seva carrera disputà 266 combats, i es mantingué al màxim nivell entre el 1958 i el 1964 Retirat el 1965, es dedicà a entrenar en diversos gimnasos, com el Club Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants