Resultats de la cerca
Es mostren 954 resultats
Borís III de Bulgària
Història
Política
Rei dels búlgars.
Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants
Erich Weinert
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951
Mátyás Rákosi
Història
Política
Polític hongarès.
Membre del partit socialdemòcrata, presoner de guerra a Rússia a la Primera Guerra Mundial, es féu bolxevic i fou després 1919 comissari popular de la república hongaresa dels consells Empresonat diverses vegades a partir del 1925, fou enviat a Moscou el 1940, d’on tornà amb les tropes soviètiques 1945 i esdevingué secretari general del partit comunista hongarès Estalinista acèrrim, primer ministre 1952, hagué d’abandonar aquest càrrec el 1953, després de la mort de Stalin, i el de secretari del partit 1956 Refugiat a l’URSS, fou exclòs del partit 1962
conferència de Dumbarton Oaks
Història
Pla (agost-octubre del 1944) per a organitzar la seguretat internacional en acabar la Segona Guerra Mundial.
A la conferència, presidida pel secretari d’estat dels EUA Stettinius, participaren delegacions britàniques, nord-americanes, soviètiques i xineses Atès que l’URSS encara no havia declarat la guerra al Japó, invasor de la Xina, les converses foren dividides en dues fases en la primera, foren fetes les propostes sense el concurs dels xinesos, i en la segona, aquests les reiteraren en absència dels soviètics Les decisions preses foren polides a la conferència de Jalta 1945 i serviren de base a la de San Francisco, on fou projectada la Carta de l’ONU
Angelica Balabanov
Història
Política
Política ucraïnesa.
Exponent del moviment socialista del primer terç del s XX, fou animadora de la Segona Internacional a tot Europa A Itàlia compartí amb Mussolini la direcció de la revista Avanti El 1917 tornà a l’URSS on esdevingué un dels quatre primers secretaris de la Tercera Internacional A causa dels seus desacords amb els dirigents del Komintern, abandonà la Internacional Comunista cap al 1922 Els anys següents residí a París i a Nova York, on publicà alguns llibres, i el 1947 tornà a Itàlia, on continuà interessant-se pels problemes del moviment socialdemòcrata internacional
Aleksandr Mihajlovič Prokhorov
Física
Físic soviètic, d’origen australià.
Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes
Arkadij Natanovič Strugackij
Literatura
Escriptor rus. Publicà juntament amb el seu germà Boris Natanovič Strugackij (Leningrad, 14 d'abril de 1933 Sant Petersburg, 19 de novembre de 2012).
Un dels principals exponents de la literatura de ciència ficció a l’URSS la ciència, el progrés i l’humanisme constitueixen la temàtica de la seva obra, presentada amb humor i tocs de lirisme Cal remarcar-ne Šest'spiček ‘Els sis llumins’, 1960, Vozvraščenije ‘El retorn’, 1962, Trudno byt’ bogom ‘És difícil d’ésser Déu’, 1964, Vtoroje našestvije marsian ‘La segona invasió dels marcians’, 1967, Piknik na obo> ine ‘Picnic a la vora del camí’, 1972, portada al cinema per A Tarkovskij el 1979 amb el nom de Stalker , i Les 1981
Aleksej Nikolajevič Tolstoj

Aleksej Nikolajevic Tolstoj
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Contrari a la revolució, emigrà El 1923 tornà a l’URSS, i participà activament en la construcció de la cultura soviètica Entre les seves obres més importants figuren la novella històrica P'otr I ‘Pere I’, 1929, premi Stalin 1941 i la trilogia Khoždenie pomukam ‘La marxa dels turments’, 1927-41, premi Stalin 1943, veritable crònica de la revolució i la guerra civil És autor, també, de la novella autobiogràfica D’etstvo Nikity ‘La infància de Nikita’, 1920 i de l’obra dramàtica Ivan Groznyj ‘Ivan el Terrible’, 1943, premi Stalin 1946
míssil balístic intercontinental
Míssil de terra amb càrrega nuclear d’un abast superior als 5 600 km.
Els primers míssils foren desenvolupats per la Unió Soviètica l’any 1958 Atlas, i l’any següent els EUA fabricaren els primers Minuteman Als anys setanta la Xina esdevingué el tercer estat a posseir aquests míssils, bé que posteriorment els míssils de propulsió submarina submarine-launched ballistic missile SLBM desenvolupats, a banda d’aquests tres estats, també per França i la Gran Bretanya, tenen un abast i una potència similars El 1991 les negociacions START entre els EUA i l’URSS succeïda des del 1991 per Rússia acordaren la reducció progressiva d’aquesta mena de míssils
Grupo Comunista Internacionalista
Partit polític
Grup trotskista fundat el 1945 a Pa-rís per Manuel Fernández-Grandizio (Munis), antic dirigent de la Sección Bolchevique-Leninista de España.
Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina