Resultats de la cerca

Vista de la població de Castellbò arrecerada al peu del castell, que s’aixecava sobre la roca de l’esquerra de la fotografia ECSA – A Villaró Situació És situat damunt la roca que hi ha al cap del poble de Castellbò, a la cruïlla de tres torrents el de Solanell, el d’Albet i el de Carmaniu Mapa 34–10215 Situació 31TCG647928 Per anar a Castellbò cal agafar la carretera que arrenca del quilòmetre 127 de la C-1313, que va des de Montferrer fins a Sant Joan de l’Erm A 9 km hi ha l’antiga capital del vescomtat Les restes del castell es troben a la roca que domina el poble Hom pot enfilar-s’hi per…

Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…

El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…

A través d’aquesta serra, la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí aquesta sortida era protegida, des de la seva paret oriental, pel castell, actualment arruïnat, de Castellfisel El terme és en gran part boscat La superfície agrícola es limita a 129 ha el 7% del terme amb 19 ha de vinya, 2 ha d’hortalisses i 1 ha d’arbres fruiters, 11 ha de cereals i 97 ha de pastures i farratge El cens ramader és molt pobre Des del final del segle XIX la tendència de la població ha estat molt negativa 151 h el 1891, 72 el 1954, 45 el 1975 el 1982 enregistrà una recuperació 67 h…

Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…

Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons , es formà inicialment en escoles empresarials i d’altes finances, i posteriorment es decantà cap als estudis de filosofia Com a escriptor i dramaturg, els seus assaigs i obres són de caràcter existencialista, i destaca la publicació de  La Generación del 98 hoy 1968 També realitzà i produí adaptacions teatrals d’altres dramaturgs, com Jaume Salom A mitjan dècada de 1960 fixà la seva residència a París, on entrà en contacte amb el cercle intellectual avantguardista dels vescomtes de Noailles Interessat pel budisme, posteriorment…

Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre…

Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Conill Des de molt aviat començà a exercir funcions parroquials que encara manté en l’actualitat Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill Cu nillum L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on…

La primera notícia del terme del castell de Miralles de Copons és de l’any 1065 Quatre anys més tard, torna a aparèixer en l’acta de cessió per part dels esposos Ramon Guadall i Arsendis a la seu barcelonina de la dominicatura de Sant Pere Desvim El 1078 un tal Guadall Adroer i la seva muller Arsendis vengueren uns alous situats dins el terme del castell de Miralles El 1113 Ramon Teobald, en fer testament, llegà a la seva filla Adelaida els drets que ell tenia sobre el castell de Miralles, els quals tenia com una de les deixes testamentàries que li feu un tal Geribert Hug Desconeixem, ara com…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem…