Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a cinc anys, primer a la Haia amb Arie Verhaan i, des del 1947, els continuà a París amb Marguerite Long L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano i el Grand Prix de la Ville de Paris i inicià la seva carrera professional L’any 1951, després de recuperar-se d’un greu accident d’aviació, estrenà al Festival de Besançon el Concert per a piano d’A Stallaert amb direcció de RJ Kubelík L’any 1953 tocà al Carnegie Hall en un concert dirigit per D Mitropoulos Feu gires arreu del món i composà diverses obres, entre les quals Concert per…

Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a piano 1858-96,…

Són conegudes les romances de Beethoven per a violí i orquestra opus 40 i 50

El més cèlebre és el doble concert per a violí, violoncel i orquestra, opus 102, de Brahms

Fill de Lluís Bonet i Garí  i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger  i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…

Vida Tingué com a primer mestre de música el seu pare, que l’inicià en el violí, i el 1914 ingressà al Conservatori d’Atenes, on estudià amb T Schultze violí i Ekonomidis harmonia i es graduà el 1920 Gràcies a una beca es traslladà a Berlín 1921, on residí durant dotze anys A la capital alemanya fou deixeble de W Hesse violí i P Kahn composició a la Hochschule für Musik L’any 1923 decidí d’abandonar el violí per dedicar-se a la composició Amb aquest objectiu continuà la seva formació com a compositor amb K Weill 1924-25, Ph Jarnach 1925-27 i A Schönberg 1927-31 El 1933, quan A Hitler fou…

Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…

Des de petit mostrà una facilitat inusual per la música i aprengué a tocar la guitarra d’oïda Amb només nou anys ingressà a la Banda Municipal de Jerez, el director de la qual, Narciso Arriaga, li feu les primeres classes de música Més tard formà un quartet amb Enrique Herrera, que li ensenyà de tocar la viola Esgotades les seves possibilitats d’aprenentatge a Jerez, Huizar es traslladà a Zacatecas i estudià violí i harmonia El 1917 anà a viure a Ciutat de Mèxic, on estudià al Conservatorio Nacional de Música i el 1924 es graduà en composició i violí L’any 1928 ingressà a l’Orquestra…

S’inicià amb el seu pare en els estudis de violí Gràcies a una beca pogué estudiar composició a Rio de Janeiro amb HJ Koellreutter, i es convertí en membre actiu del grup Música Viva, fundat el 1939 pel professor alemany Novament becat, el 1948 viatjà als EUA, on fou alumne d’A Copland i DP Menin En tornar al Brasil en un moment en què el grup Música Viva, que pregonava el dodecatonisme, s’enfrontava al grup nacionalista liderat per M Camargo 1952, Krieger es decantà cap a una tercera via —dodecatònica, però amb reminiscències brasileres—, materialitzada en Sururu dos 12 sons Parallelament a…

Germà d’ Aleksandr Krein , estudià al Conservatori de Moscou amb J Hrimalý i R Glière, i més tard a Leipzig amb M Reger 1905-08 Del 1908 al 1917 feu classes de violí i teoria musical a Moscou, i entre el 1926 i el 1934 visqué a Viena i París Posteriorment passà un temps a Taixkent Uzbekistan i després del 1943 s’installà a Moscou Fou director artístic de l’organització dels Concerts per a Artistes Hostes de l’URSS També exercí la crítica musical Igual que el seu germà, estigué sota la influència d’A Skr’abin i dels impressionistes francesos durant una època Collaborà igualment a establir l’…