Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
York
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Langley (1342-1402) o Edmund de York, fill del rei Eduard III i primer duc de York, que originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i vencé la línia o dinastia dels Lancaster en la guerra de les Dues Roses
.
Edmund fou creat comte de Cambridge 1362 i duc de York el 1385 El 1372 es casà amb Isabel, filla del rei Pere I de Castella, on anà a lluitar El succeí el seu fill Eduard de York ~1373-1415, segon duc i autor del llibre de caça anglès més antic, The Master of Game , que volia ésser una traducció del Livre de la chasse , del comte Gastó III de Foix El 1390 fou creat comte de Rutland, i el 1394, de Cork, i fou conestable d’Anglaterra 1397 i duc d’Aumale o Albemarle el 1397 Acusat de conspirar contra el rei, fou empresonat a la Torre de Londres 1405 però, perdonat, morí a la batalla…
Lo Rat-Penat
Entitat fundada a València el 1878 per iniciativa de Carmel Navarro i Llombart, amb la finalitat de promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin la difusió de les idees de la Renaixença al País Valencià.
Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’…
Teresa d’Entença
Història
Comtessa d’Urgell i vescomtessa d’Àger (1314-27), baronessa d’Alcolea i d’Antillón.
Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué…
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li…
Eduardo Dato Iradier
Eduardo Dato Iradier
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i,…
Del paper de tina al paper continu
El paper full per full Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo Abans que res, calia classificar el drap segons…
Josep Preses i Marull
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat secretari de…
Plutarc
Historiografia
Historiador grec.
A Atenes fou deixeble d’Ammoni Malgrat haver viatjat gairebé per tot l’Imperi, la major part de la seva vida transcorregué a la seva ciutat natal i arribà a exercir el càrrec de màxim sacerdot a Delfos La seva casa fou, a més, lloc de reunió d’un cercle d’amics interessats per diverses qüestions, especialment per la filosofia Aquesta varietat d’interessos es reflecteix en el conjunt d’escrits seus coneguts amb el nom general de Moralia , on hom troba diatribes de caràcte retòric, com els tractats De la fortuna i De l’amor , i d’altres que pretenen una discussió filosòfica més seriosa, com els…
Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina