El paper full per full
Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro.
Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full. La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit. Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo.
Abans que res, calia classificar el drap segons el tipus de fibra i segons el paper que es volia fabricar.
La primera etapa era l’obtenció de la pasta. Era un procés que exigia molta aigua. I les operacions practicades van variar força durant el segle XIX a mesura que la química anava donant elements per a blanquejar i facilitar la disgregació dels fils i la metal·lúrgia proporcionava màquines més adequades. D’entrada, els draps triats eren introduïts en una tina amb lleixiu i se’ls feia bullir amb vapor d’aigua.
Per a desfilar la fibra s’utilitzava, primer, un molí de maces. Els draps eren bastonejats per unes maces de fusta que els reduïen a una pasta més o menys fina. El molí de maces va ser substituït per la pila desfiladora, que obtenia el mateix resultat però a base d’un cilindre amb pales, que giraven al voltant d’un eix.
Tines i molins en unes imatges de La Casa Guarro, 1911. Tines i molins de pasta de la fàbrica Guarro a Gelida. Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full. La primera etapa era l’obtenció de la pasta que s’aconseguia fent bullir els draps amb lleixiu a les tines i desfilant-los en ser bastonejats per les maces de fusta dels molins.
La semipasta obtinguda era blanquejada, si es tractava de produir paper blanc i de qualitat. S’utilitzava el clor o una dissolució de clorur de sal. Després es refinava fins a aconseguir-se un líquid de color lletós i espès.
Aquesta primera etapa es va mecanitzar aviat, però la segona, la que donava el full de paper com a producte final, fou una operació manual i artesana —quan es tractava de produir paper de qualitat— fins ben avançat el segle XIX.
L’obrer introduïa a la tina una forma o motlle, compost per un bastidor de fusta i una tela metàl·lica, sobre la qual s’estenia una capa de pasta. El resultat era un full de paper que s’havia d’escórrer en una altra tina. El paper era premsat entre uns feltres de llana i després encolat, si es destinava a paper d’escriure o d’imprimir. L’encolatge era per a evitar que el paper es mengés la tinta. Les darreres fases eren el premsatge per a allisar el paper i l’assecatge. Totes les fàbriques papereres eren proveïdes d’uns pisos alts, amb moltes finestres, que feien d’assecadors. Els fulls es penjaven de fils amb agulles d’estendre fins que s’evaporava tota l’aigua que encara podien contenir.
Cinc plecs formen un quadern, vint-i-cinc plecs una mà i vint mans una raima de paper, que consta, doncs, de cinc-cents fulls.
La productivitat d’aquesta fabricació era molt baixa. Era anomenat paper fabricat a mà, tot i la intervenció de diverses màquines en el procés.
El paper continu
El paper mecànic substituirà el protagonisme de la labor manual per la de la màquina i l’obtenció d’un paper continu, en lloc del full per full.
Louis Robert, un obrer d’una empresa francesa a l’Essonne, va idear la primera màquina contínua de la història el 1799. El propietari, Léger Didot, se’n quedà la patent i la introduí a la Gran Bretanya, on milloraren el projecte, que en permeté la utilització industrial.
La pasta de draps era abocada sobre una tela metàl·lica, que feia el paper de la forma però era contínua i en moviment. La tela passava per un tren de cilindres que movia la pasta, la premsava, l’assecava, allisava el paper i donava un full continu.
La popularització de les màquines de paper continu no va representar la desaparició del paper de tina, ni de bon tros. El paper que es fabricava a mà era molt més car, però indispensable si es tractava d’aplicar-lo a paper timbrat, documents mercantils, paper de barba, bitllets de banc amb filigrana, edicions de luxe, etc.
Del paper de drap al paper de pasta de fusta
Per a fabricar paper feien falta draps vells. La seva oferta condicionava totalment la producció paperera. I com que la demanda de paper augmentava fortament, va caldre buscar una altra font de proveïment de la primera matèria. Com que la base dels draps era la cel·lulosa d’origen vegetal era lògic pensar en la fusta o en vegetals per a substituir els draps.
La cel·lulosa procedent de la fusta serà la que permetrà multiplicar la producció de paper i atendre la demanda existent.