Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Obituari 2013
Relació de personatges que han traspassat l'any 2013 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Chinua Achebe Ogidi, Nigèria, 16 de novembre de 1930 – Bòston, Massachusetts, 21 de març de 2013 Novellista nigerià en llengua anglesa Francesca Adrover i Tirado Felanitx, Mallorca, 1955 – Palma, 13 de maig de 2013 Música, pedagoga i folklorista Harold M Agnew Denver, Colorado, 28 de març de 1921 – Solana Beach, Califòrnia, 29 de setembre de 2013 Físic nord-americà, impulsor del primer reactor i de la primera bomba nuclear Enric Aguadé…
Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des del costat sud-oriental J Pagans - TAVISA La vila de Sant Joan de les Abadesses, nom que des del segle XI reemplaçà el primitiu de Sant Joan de Ripoll, es troba a la confluència del riu Ter amb la riera d’Arçamala Centra la població el monestir Mapa 256M781 Situado 31TDG413762 Història La fundació El monestir de Sant Joan de les Abadesses, inicialment conegut com Sant Joan de Ripoll, fou fundat vers l’any 887 pel comte Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, per tal que fos el lloc de formació i constituís el patrimoni de la seva…
Sant Pau del Camp (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…
Els pintors de Lleida, les terres de Ponent i els Pirineus
Art gòtic
Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…
Arqueologia funerària
“ he arribal a l’edat en què la vida, per a qualsevol home, és una derrota acceptada Dir que els meus dies estan comptats no té sentit així ha estat sempre així és per a tothom ” Margarite Yourcenar, Memòries d’Adrià El significat de la mort a l'Antiguitat tardana La mort és un dels tràngols més difícils que ha de passar l’home Tota la seva existència es desenvolupa entre la indissoluble polaritat de vida i mort que es fonamenta en una consciència religiosa universal, almenys en el nostre univers, segons la qual la natura humana es compon d’un cos material i una altra entitat immaterial l’…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
El turisme
Del viatge al turisme Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour , pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme Anunci publicat el 1920 a la revista “Libro de Oro del Comercio, de la Indústria y la Navegación”, on l’hotel Ritz oferia una imatge elegant i cosmopolita, apropiada per a rebre els turistes estrangers Fototeca El Grand Tour era…
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…