Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
anacrústic/tètic
Música
Termes que serveixen per a diferenciar les unitats formals (frases, motius, períodes, etc.) que comencen abans de l’accent mètric o ictus inicial (anacrústiques o amb començament anacrústic) de les que ho fan amb l’accent mètric inicial (tètiques o amb començament tètic).
Alguns teòrics defineixen, a més, com a acèfal el començament posterior a l’accent mètric inicial La inexistència de diferències substancials amb el tipus anacrústic, sovint derivada de la dificultat de decidir on és exactament l’accent mètric inicial, fa que aquest terme no tingui, potser, tanta tradició com els altres
handbol

L’equip d’handbol de l’Acció Catòlica del 1953, any de la seva creació
Handbol Sant Quirze
Handbol
Esport de pilota en què s’enfronten dos equips de set jugadors –un dels quals és el porter– amb l’objectiu d’introduir una pilota amb la mà a la porteria contrària i impedir que l’equip rival ho faci a la pròpia.
El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport denominat harpastum , que es…
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva acceptació general li…
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot aspecte és una…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la…
Evarist Ullastres i Sala

Evarist Ullastres i Sala
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos anys 1920-1922…
Necròpoli de Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli J Bolòs Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts Necròpoli Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954 Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun , va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica triturada Aquest…
Sant Muç de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Absis de l’església sobrealçat i ofegat per construccions tardanes M Anglada Vista de l’església des del sector de ponent M Anglada El petit nucli antic on és emplaçada l’església parroquial de Sant Muç queda al costat de la riera de Cànoves i prop del quilòmetre 41 de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, a 346 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG464162 El trencall es troba al quilòmetre 41 de l’esmentada carretera, que cal agafar a l’esquerra, vers el nord El recorregut fins a trobar l’església és d’uns 200 m escassos MAB…
Torre de l’Aigua (Castellonroi)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana ECSA - J Bolos Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG989380 Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua Torre Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada, situada vora un gran casal que hi ha prop de…