Resultats de la cerca
Es mostren 9078 resultats
El que cal saber de les hemorràgies vaginals durant l’embaràs
Patologia humana
Si una dona gestant presenta hemorràgies vaginals ha de consultar el metge de seguida que sigui possible, ja que poden constituir un símptoma de moltes de les complicacions de l’embaràs, que cal diagnosticar i tractar com més aviat millor per tal de procurar que la gestació no s’interrompi En alguns casos les hemorràgies vaginals que es presenten durant la gestació no són degudes a una complicació de l’embaràs, sinó a algun dels trastorns que causen hemorràgies vaginals en altres períodes, que poden no haver originat símptomes abans de la gestació La causa més freqüent d’hemorràgies vaginals…
Laringocele
Patologia humana
És anomenada laringocele una cavitat en forma de bossa ocasionada per protrusió de la mucosa de la laringe S’origina al ventricle de Morgagni, la zona de la laringe compresa entre les cordes vocals i les bandes o cordes vocals falses En aquesta zona es forma un plec de la mucosa, la dilatació de la qual origina la formació del laringocele La dilatació pot ésser deguda a un trastorn congènit o bé es produeix a conseqüència d’augments repetits de pressió en la zona, com els que s’esdevenen en tocar instruments de vent El sac pot fer prominència cap a la part superior de la laringe, a nivell de…
La pleura
Anatomia humana
Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal , una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèllules planes Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral Entre ambdues pleures hi ha una fina pellícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris La pleura visceral forma una superfície contínua sobre els pulmons…
orfisme
Religions de Grècia i Roma
Moviment religiós d’iniciació que sorgí a Grècia a l’època arcaica i que florí, particularment, durant els s. VI i V aC.
Relacionat amb la mítica figura d’Orfeu, mai no arribà a avantatjar la religió nacional dels grecs, però n'influí notablement l’espiritualitat Pitàgores, Plató, etc Es desenvolupà d’una manera molt considerable a la Magna Grècia i a Creta i, enfront de la religió pública dels grecs, aportà una concepció diferent de les relacions entre l’home i la divinitat Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos σῶμα σῆμα També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives reencarnacions metempsicosi i després…
Ramon Grabolosa i Puigredon
Historiografia catalana
Historiador local i publicista.
Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el seu comtat, i conseller…
Joan Subias i Galter
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la cultura que…
Feliciano López-Díaz Guerra
Tennis
Tennista, conegut amb el nom de Feli López.
El 1995 començà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i l’any següent es proclamà campió d’Espanya cadet Competí amb el Reial Club de Tennis Barcelona En categoria individual ha obtingut dos títols al torneig del Queen’s Club Regne Unit de l’ATP Tour 500 2017, 2019 i cinc títols de l’ATP Tour 250 Viena 2004, Johannesburg 2010, Eastbourne 2013, 2014 i Gstaad 2016 En dobles, ha guanyat dos títols de l’ATP Tour 250, un a Estocolm, juntament amb Fernando Verdasco 2004, i un a Doha 2016, amb Marc López, i tres de l’ATP 500, un a Barcelona 2018, amb Marc López, un a Queen’s Club…
Club Pugilista
Boxa
Club de boxa de Barcelona.
Fundat el 1910, fou impulsat entre d’altres per Ramon Larruy Arnal Fou l’entitat pionera en l’organització de vetllades públiques de boxa a Barcelona Fou també el club de boxa més popular i amb més nombre de socis de l’època El 1912 abandonà la seva primera seu del carrer de la Unió i s’establí al carrer d’Aribau, en un local que també albergava el teatre L’Esquerra de l’Eixample Poc després decidí programar sessions d’entrenament dirigides per un professor, fet que tingué diversos detractors i que provocà la creació del Barcelona Boxing Club Les dues entitats coexistiren en el temps El 1913…
Lluís Coll Hortal

Lluís Coll Hortal
Arxiu FC barcelona
Futbol
Futbolista.
Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per tornar a…
Theodor Kullak
Música
Pedagog alemany.
Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de música a Berlín -…