Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Castell de Cava
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, enfilades dalt del turó que presideix el poble de Cava ECSA - V Hurtado Sobre un petit turó damunt mateix del poble de Cava, a més de 1 300 m d’altitud, hi ha unes filades de pedra tallada conegudes amb el nom de “La cadira del Senyor”, que són les úniques restes de l’antic castell de Cava Mapa 35-11254 Situació 31TCG852870 Un cop situats al poble de Cava, per pujar al castell s’ha de voltar tot el poble per un camí de fàcil accés que va en direcció N VHC Història Tenim molt poques notícies històriques del castell de Cava, i no és fins el…
Castell de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement una…
Les cariofíl·lides
Les plantes herbàcies, amb flors hermafrodites que porten un sol verticil periàntic, caracteritzen bona part de les cariofíllides Entre les cariofíllides, abunden les plantes pròpies de climes subtropicals i tropicals, com a figuera de moro Opuntia ficus-indica de la família de les cactàcies Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse amb unes 11 000 espècies, principalment herbàcies Pels seus trets generals i pels caràcters de les flors i dels fruits, relativament simples, s’interpreta que degueren derivar directament d’algunes magnòlides primitives Les flors solen ser actinomòrfes i,…
Els columbiformes: coloms i tórtores
Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment…
Sant Aleix (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Escasses restes dels murs laterals de l’església, en els quals s’endevina el perímetre de l’absis ECSA - JA Adell Les minses restes de la capella de Sant Aleix es troben al bell cim d’un serrat situat al nord de Claverol i que domina el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG347795 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Hortoneda i a uns 2 km de Claverol agafar una pista, en molt mal estat, que en 500 m porta al cim on hi ha la capella JAA Història No hi ha referències documentals sobre aquesta antiga capella de la parròquia de Claverol, tot i que el que ens ha pervingut requereix un…
Santa Maria de Font-rúbia o Mare de Déu del Coll (Barcelona)
Art romànic
La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…
Sant Martin d’Arró (Es Bòrdes)
Art romànic
Situació L’església és situada dins el poble d’Arró, prop del barranc del mateix nom, a 895 m d’altitud, als vessants drets de la Garona, a l’extrem nord-occidental del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH128352 L’accés a aquest poble es fa a través d’una pista asfaltada, de curt recorregut, que surt de la banda dreta de la carretera N-230, poc després d’haver passat el pont on s’inicia el trencall que es dirigeix a Es Bòrdes Església Talment com succeïa a l’església veïna de Sant Martin de Benòs, aquest edifici també ha estat totalment transformat i desfigurat per remodelatges posteriors que li…
Torre de Das
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta torre, anomenada “la torreta”, són aigua amunt del poble de Das, en l’antic camí del coll de Jou, prop de la casa de la Pardinella i a tocar del torrent de la Coma Oriola abans de convertir-se en la Valira El lloc de Das, escrit amb la forma Adaz , és esmentat al segle X, concretament l’any 965, en l’acta testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya, com a límit de l’alou d’Urús, que aquest comte llegà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Tanmateix, la torre de Das no apareix documentada fins al segle XV, tot i que el seu origen és força antic aquesta construcció fou…
Sant Martí d’Àger
Art romànic
Aquesta església es trobava fora de la vila d’Ager, vers el seu extrem sud-oest, lloc on s’originà el barri de Sant Martí i enfront del portal de la muralla que va prendre també aquest nom Consta des de l’any 1047 i novament surt esmentada el 1063 en una permuta de terres o d’un farraginal situat prop de l’església de Sant Martí Més tard, al pas del segle XII al XIII, es va erigir al seu costat un hospital de pobres, el segon que tingué la vila i que per això es digué de Sant Martí Des del 1232 en coneixem l’existència i actuació, quan Guillem Carbonell s’hi donà per servir-lo Aquest hospital…
Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
Art romànic
A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’havien acabat ja…