Resultats de la cerca

Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra…

Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642

Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la Diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona

És un recurs utilitzat principalment pels cantants, en els instruments de corda i en alguns de vent sobretot el trombó de colissa En alguns casos és indicat pel compositor amb una línia que uneix les dues notes, però en molts altres és introduït de manera espontània pels intèrprets, sobretot els cantants, com correspon a la pràctica característica de determinades èpoques Portamento i glissando són termes sinònims per a molts compositors, que els empren indistintament, però n’hi ha alguns que els diferencien per la possibilitat de distingir les notes -cas del glissando - o no -cas…

Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt sacre al…

És usat en oposició a heteroglot En alguns instruments de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o els plectres Quan aquestes són fetes del mateix material que la resta de l’instrument es defineixen amb aquest terme introduït pel sistema de classificació Hornbostel-Sachs En moltes sanses africanes, les llengüetes de fusta es fixen sobre una taula del mateix material, de la mateixa manera que a les guimbardes idioglotes les llengüetes metàlliques són fixades a un marc del…

S’inicià com a Torneig Biarritz-Barcelona i el 2009 canvià de denominació És el de més tradició i el més important de l’Estat A excepció de dos anys en què no es disputà, se celebra de manera alterna entre les poblacions de Biarritz i Barcelona Començà com una competició de cesta punta i s’anà obrint a altres disciplines El 2010 hi hagué diferents categories de mà, cesta punta, les especialitats d’eina i trinquet A Barcelona, els primers anys se celebrà al Principal Palace i al Frontó Colón i, després, al pavelló de la Vall d’Hebron

S’inicià com a professional al Club Nàutic Castelldefels i guanyà dos títols de primera divisió catalana 1983, 1984 La temporada 1986-87 jugà amb la Unió Esportiva la Palma i des del 1988 amb el Futbol Club Barcelona, on jugà fins al començament dels anys noranta Gua-nyà una Copa del Rei 1989 i una Recopa d’Europa 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Jugà en una trentena d’ocasions amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona d’Espanya el 1983 Fou el seleccionador català al començament dels anys noranta

Què són les generacions Tothom sap que, en una societat, els individus s’agrupen, segons l’edat, en generacions Sabem que nosaltres pertanyem a una generació diferent de la dels nostres pares, i si tenim fills en parlem com a pertanyents a una generació nova respecte de la nostra Alhora, sabem que compartim amb els companys d’escola, o de feina que tenen més o menys la nostra edat, la pertinença a la mateixa generació Així, doncs, som conscients que en un mateix temps cronològic conviuen diverses generacions Mirem d’analitzar des d’aquest punt de vista un període concret en el temps, per…