Resultats de la cerca

De jove ingressà a la marina de guerra i feu posteriorment nombroses expedicions a les regions àrtiques El 1818, sota el comandament del capità Ross, intentà de trobar el pas del NW El 1819 dirigí ell mateix una expedició a l’Àrtic amb els navilis Griper i Hecla Explorà la península de Melville En una altra expedició 1827 superà els 82° de latitud nord Escriví, entre altres obres, Journal of a Voyage to Discover the North-West Passage 1821

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199

Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934

El seu fundador, Gapala, assolí el poder en un període d’anarquia, i el seu fill i successor, Darmapāla ~770-810, expandí el regne i controlà Kanauj un quant temps Els monarques Devāpāla sIX i Rāmapāla s XII foren els més importants de la família, sota la qual el país abraçà el budisme Les dinasties veïnes dels Sena i Gāhadavāla eclipsaren els Pāla i en reduïren el regne als territoris al S de Bihar, on s’extingiren

El castell de Sisquer devia ésser situat dalt el turó que hi ha davant l’actual església parroquial La informació documental és minsa Sabem que l’any 1375 quedà sota el domini del nou comtat de Cardona, erigit pel rei Pere el Cerimoniós, i que, en casar-se l’hereu de la casa de Cardona, Sisquer hi contribuí pagant una part de les despeses El segle XVII, Sisquer s’integrava com a batlliu de la batllia de Morunys

Situada dins l’antic terme del castell de Marró, sobre el monestir de Santa Cecília Degué ser una de les diverses capelles eremítiques que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1299 com a Sant Miquel de Pena , sobre el monestir de Santa Cecília Segurament sobre el monestir de Santa Cecília i sota Sant Jeroni hi hagué una església amb aquesta advocació El 1294 apareix un Sant Miquel que creiem que és aquest mateix

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

Presidí el Club de Tennis Tarragona 1977-85 Fou president de la Federació Espanyola de Tennis 1985-2004 i, sota el seu mandat, l’equip espanyol guanyà dues Copes Davis 2000, 2004 i quatre Copes Federació 1991, 1993, 1995, 1998 Formà part del Comitè Olímpic Espanyol Fou també president de la Federació Europea de Tennis 2000-04 Rebé el Reial Orde al Mèrit Esportiu i el títol de president d’honor de la Federació Espanyola de Tennis 2011

Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre el 1859 i el 1866 dirigí El Telégrafo , en què escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf d’ Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860

Originari d’Extremadura, ingressà a la Companyia de Jesús de Toledo 1752 El 1767 passà a Itàlia arran de l’expulsió de l’orde S'establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics De prima typographiae hispanicae aetate specimen , 1793, estudis, com Osservazione sulla patria del pittore Giuseppe di Ribera 1796 i Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa 1814-16, i diverses obres en defensa de la colonització castellana d’Amèrica, sovint sota el pseudònim de Philiberto Parripalma