Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Frederic II de Prússia

Frederic II de Prússia, el Gran
© Fototeca.cat
Història
Rei a Prússia (1740-73) i de Prússia (1773-86).
Fill de Frederic Guillem I i de Sofia Dorotea de Hannover Contra l’educació devota i militarista imposada pel seu pare, Frederic II es rebellà, sia intentant de fugir a Prússia el 1730, amb el seu amant Hans Hermann von Katte, que fou executat davant d’ell a Küstrin, on Frederic fou empresonat, sia obtenint del seu preceptor Duhan de Jandun un hugonot d’origen francès els elements teòrics necessaris per a convertir-se en un illustrat de cultura francesa Es casà, per imposició del seu pare, amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern el 1733 Per la seva voluntat, Prússia fou protagonista…
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…
, ,
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Literatura catalana
Historiador, arxiver i arqueòleg.
Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d…
, ,
La punyalada
Literatura catalana
Novel·la de Marià Vayreda, publicada pòstumament el 1903.
Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…
Llobet i Guri, a Calella
Josep Llobet i Guri El Mercurio , 1931 Josep Llobet i Guri donà un fort impuls a les societats creades per ell amb seu a Calella L’empresa Llobet i Guri, de Calella, té les seves arrels en un mitger barceloní que es deia Miquel Recasens Si hem de creure el que diran els seus successors, Miquel Recasens inicià les seves activitats l’any 1835 La primera referència directa, però, és del 1860, quan presentà els seus productes a l’Exposició Industrial que se celebrà a Barcelona aquell any Eren mitjons de fil, de cotó, de llana i d’estam de totes menes Tenia el despatx a la Rambla dels Caputxins,…
Els Prat. De Sallent a Puig-reig
Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…
Antoni Tàpies
L’ any 1949, Joan Brossa, el veritable inspirador de Dau al Set, va escriure un oracle a Antoni Tàpies Barcelona, 1923 amb motiu de la celebració de la primera exposició individual realitzada pel pintor a les Galeries Laietanes, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1950 Aquest oracle hauria pogut acabar dient « El teu arrelament a la terra et farà testimoni » Tàpies ha viscut sempre a Catalunya Durant els primers anys cinquanta es mantenia a Catalunya la tendència a crear grups per renovar l’art Postectura, el 1950 Indika, el 1952 Associació d’Artistes Actuals, el 1953 Taüll, el 1955, les…
iconòmetre
Física
Instrument per a determinar la distància d’un objecte de grandària coneguda o la grandària d’un objecte situat a una distància coneguda mesurant la imatge d’ell produïda per una lent de longitud focal coneguda.
advaita
Hinduisme
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.
L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya
conflicte social
Sociologia
Desequilibri temporal en la cohesió d’un sistema social, causat per elements o forces dissidents, que poden ésser interns o externs a ell i que pretenen de restablir un nou equilibri, fonamentat en unes bases noves.