Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
Carme Andreu
Carme Andreu (esquerra) amb Anna Castell i Montserrat Carrión (1934)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialitzada en salts.
Pionera de l’atletisme català, formà part del club FAEGE Guanyà la medalla d’or en salt d’alçada, salt de llargada i relleus del Campionat de Catalunya 1935, i quedà segona en els 80 m i tercera en els 300 m i en llançament de pes En salt d’alçada i llargada aconseguí unes marques d’1,15 m i 4,3 m respectivament
Associació de Clubs de Basquetbol
El Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid durant la final de la Copa del Rei del 2011, guanyada pel FC Barcelona
Arxiu ACB
Basquetbol
Organització formada per clubs professionals de basquetbol encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.
Creada el 1982 per iniciativa d’Eduard Portela i José Antonio Gasca, organitzà la Lliga ACB, competició de la màxima categoria del basquetbol masculí que anteriorment organitzava la federació espanyola i que començà a disputar-se l’any 1983 Aquesta nova organització contribuí a la professionalització i modernització del basquetbol espanyol Té la seu a Barcelona i des del 1990 és presidida per Eduard Portela El 1991 impulsà la creació de la Unió de Lligues Europees de Basquetbol ULEB
Associació Ciclista la Pobla de Claramunt
Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt (1988), organitzada per l’Associació Ciclista la Pobla de Claramunt
Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt / Andreu Miquel
Ciclisme
Club de ciclisme de la Pobla de Claramunt.
Fundat l’any 1983 sota l’impuls de Jaume Bartrolí i Virgili Soteras, organitzà diferents proves ciclistes durant vint anys Destacà el Memorial Jaume Bartrolí i Soler Gran Premi Ajuntament de la Pobla de Claramunt, cursa reservada per a la categoria juvenil, la Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt, fundada el 1984 i inclosa dins la Challenge de cicloturisme, i diverses mànegues de l’Obert Verd Desaparegué l’any 2004
Associació Amics de Riudoms
Anna Bonet i Aloma Guerrero, integrants de l’equip de salvament i socorrisme de l’Associació Amics de Riudoms
Arxiu Associació Am ics de Riudoms
Esport general
Entitat esportiva i recreativa sorgida el 1980 a Riudoms.
Tingué com a objectiu construir una piscina al municipi El club és al complex del Parc de Sant Antoni i disposa de seccions de natació, natació sincronitzada, ciclisme i BTT, i salvament i socorrisme En aquesta darrera especialitat l’entitat organitzà els Campionats d’Espanya dels anys 1999 i 2000, en els quals els nedadors del club Josep R Nolla i Xavier Cruset foren subcampions per proves i medalla de bronze en la modalitat de SOS 1999 També destaquen Aloma Guerrero, Anna Bonet, Marta Bonet i Ivan Gertrudix
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
Alpens
Vista general d’Alpens
© Ll. Suri – dalpens.com
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació El terme d’Alpens, el més septentrional de la comarca del Lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès Limita al N i l’E amb les Llosses Ripollès, al SE amb Sora Osona, al S amb Sant Agustí de Lluçanès Osona i Lluçà Lluçanès i a l’W amb Borredà Berguedà El territori, format durant el Terciari, és força muntanyós, assenyalant la proximitat de les contrades prepirinenques és limitat al NW per la serra que va de Puigcornador 1228 m a Santa Margarida de Vinyoles 1208 m, que el separa del Ripollès Aquestes terres elevades tenen grans…
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i historiador.
Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…
, ,
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En…
,
Sant Martí de Peralada
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és la parroquial de Peralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou el castell de Peralada, documentat des del segle IX també amb el…
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…