Resultats de la cerca

Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de cambra, obrí…

Durant els segles XV i XVI esdevingué un dels centres financers i comercials més importants de tota l’Europa Occidental, cosa que afavorí el desenvolupament d’una rica activitat artística en tots els camps, incloent-hi la música Anvers representà un paper molt destacat en la història de la música als Països Baixos A mitjan segle XIX passà a formar part de Bèlgica Durant molt de temps l’església de Notre-Dame fou el centre de la vida musical de la ciutat, i la seva escola de cant adquirí una gran fama Al segle XVI alguns grans compositors, com Johannes Ockeghem, Johannes Pullois, Jacques…

És formada per dues ciutats diferents Buda i Pest, unides des del 1873 Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent Amb Lluís el Gran 1342-82, que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic No fou fins molt més tard que els…

Ciutat d’origen celta, fou la primera on es practicà el cant gregorià difós pel bisbe Amand Aquesta pràctica de cant va tenir un gran desenvolupament a la ciutat fins al final del segle IX, en què el gregorià començà a perdre importància Fou amb el minnesang , una forma de cançó fruit de la cultura dels trobadors, que Estrasburg inicià una nova vida musical Entre els principals autors d’aquest gènere, cal destacar Ulrich von Gutenbourg, Reinmar von Hagenau i Hesso von Strassburg L’actual catedral, la construcció de la qual s’inicià el 1176, tingué el primer orgue un segle després Aquest orgue…

Fundada pels fenicis, el 714 caigué sota el domini àrab A partir del segle X visqué un període de gran esplendor cultural Ocupada pels Reis Catòlics el 1487, es convertí en el principal port de la flota castellana a la Mediterrània Després d’un període de decadència que durà tot el segle XVII, al XVIII començà una etapa de recuperació econòmica gràcies al comerç amb el continent americà Es conserven notícies disperses sobre una rica vida musical durant el període de domini àrab, esplendor cultural que Màlaga no tornà a viure mai més Als segles XVII i XVIII és coneguda la presència d’una…

La història musical de Bratislava ha estat marcada pel cosmopolitisme i per la influència de la poderosa veïna, Viena, capital de l’imperi Austrohongarès, del qual Eslovàquia formava part Durant els segles XVIII, XIX i XX la ciutat fou visitada per molts músics illustres, com Haydn, Mozart, Beethoven, Liszt, Brahms, Clara Schumann, R Strauss i Bartók Fins al segle XVII la catedral de Sant Martí fou el nucli més important de la producció musical, juntament amb els convents franciscans La música interpretada en aquestes esglésies que s’ha conservat mostra un ric conreu de la…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en…

Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…

Vida Figura clau en la música avantguardista a partir del 1945, ha estat un dels pioners de la música electrònica, de l’anomenada ’música intuïtiva’ i dels nous usos de l’espai físic en la música i altres innovacions aparegudes durant la segona meitat del segle XX Tingué una infantesa i adolescència tortuoses la seva mare morí en un hospital mental el 1941, i el seu pare el 1945, en la Segona Guerra Mundial Del 1947 al 1951 estudià al Conservatori de Colònia, on tingué com a mestres Hans Otto Schmidt-Neuhaus piano i Hermann Schroeder formes musicals i on es graduà en pedagogia musical i…