Resultats de la cerca

Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…

Caràcters microscòpics principals de les verrucarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Verrucaria nigrescens asc I- i ascòspores B Thelidium incavatum asc I- i ascospora septada i heteropolar C Staurothele fissa asc amb dues ascòspores murals al costat, grups algues himenials Biopunt, a partir d’originals d’O Eriksson i I Pereira Constitueixen un interessant ordre que inclou sobretot líquens crustacis, més rarament esquamulosos o umbilicats, sobretot calcícoles, amb algues protocoecoides, que apareixen de color verd en rascar el tallus Els…

Situació Vista aèria del petit nucli rural d’Ix, presidit per l’església de Sant Martí ECSA - F Tellosa Aquest temple parroquial és situat al poble d’Ix, a l’esquerra del Segre, 1 km a llevant de la Guingueta d’Ix i a poca distància de la carretera, des d’on és perfectament visible, que va de la Guingueta a Montlluís LICS-JCR-ERR Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 40” N - Long 1° 58’ 16” E Història El primer esment de la parròquia d’Ix es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document redactat segurament al final del segle X, sota la forma Hyxi L’…

Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…

Situació Vista de la capçalera, envoltada del vell cementiri que conserva algunes esteles funeràries ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve és a la part alta del petit nucli de Pelagalls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507240 S’hi pot arribar per la carretera L-304 que surt de la L-303, la qual va de Cervera a Agramunt En direcció a les Pallargues, cal prendre, a mà dreta, un trencall que duu a Pelagalls JAA Història El terme de Pelagalls apareix documentat per primera vegada l’any 1057 com a afrontació d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Messaleu Autèntica de relíquies…

Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…

Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet abandonats,…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera triabsidal J Vigué L’església de Sant Feliu és la parroquial de Beuda, poble que es troba al peu dels contraforts meridionals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un replà que forma una petita vall, a la davallada del massís vers la vall del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG762764 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses A la sortida de Besalú, després d’haver passat el pont que hi ha sobre el riu Capellada, convé seguir la carretera que en 5 km porta a Beuda i que hom trobarà a mà…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, força aprofundit F Tur El veïnat de Salelles, de masies disperses, és gairebé equidistant dels pobles de Cruïlles i de Sant Sadurní de l’Heura, uns 2 km al nord-est del primer i a la mateixa distància del segon, però vers el nord-oest L’església de Sant Joan es troba en un racó que forma una petita vall actualment no hi ha cap casa habitada a la seva vora El grup més important de masies del lloc és només uns 400 m a migdia de la capella Mapa 334M781 Situació 31TEG002438…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric A les comarques dels Pallars es coneixen des de fa molts anys diferents tipus d’hàbitats antics —nombroses coves prehistòriques i despoblats que abracen des dels moments més reculats en el temps fins a la romanitat tardana—, i també altres vestigis, entre els quals cal esmentar diversos monuments megalítics i l’importantíssim conjunt de làpides epigràfiques romanes procedents del municipi romà d’ Aeso Isona, el major volum epigràfic recuperat a la Catalunya no litoral No ha estat fins als darrers temps, però, que tot aquest ric…