Resultats de la cerca
Es mostren 4344 resultats
Carles Riera i Pujal
Música
Clarinetista i pedagog.
Fou un dels pioners en la introducció dels clarinets històrics a l’Estat espanyol Deixeble de Josep Maria Ruera i Pinart , amplià estudis sobre els clarinets històrics amb Colin Lawson Anglaterra, Hans Rudolf Stalder Suïssa i Eric Hoeprich, de qui fou deixeble al Conservatori de la Haia, on es diplomà Fou membre d’algunes de les orquestres de música antiga més prestigioses, com l’Orquestra del Segle XVIII, dirigida per Frans Brüggen , The English Concert, dirigida per Trevor Pinnock , o Le Concert des Nations, dirigida per Jordi Savall i Bernadet , amb les quals participà en nombrosos…
,
Julia Eileen Gillard

Julia Eileen Gillard
© The University of New England
Política
Política australiana d’origen gal·lès.
Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació, Ocupació i…
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…
Hèctor Parra i Esteve
Música
Compositor.
Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, estudià amb Carles Guinovart, David Padrós, Brian Ferneyhough i Jonathan Harvey, i es perfeccionà a Lió i París, on s’ha vinculat de manera molt estreta a l’ Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique IRCAM Resident a París 2002, des del 2013 és professor de composició del curs internacional de composició de l’IRCAM-Centre Pompidou La seva obra es caracteritza per la recerca contínua d’una nova expressivitat sonora i per donar un nou sentit a l’ús dels recursos derivats de l’electrònica És autor d’obres orquestrals, entre…
Popolo della Libertà
Política
Partit polític italià.
Fou constituït oficialment al novembre del 2007 i tingué el congrés fundacional al març del 2009 Format bàsicament per la fusió de Forza Italia i Alleanza Nazionale , incorporà també una dotzena de partits menors, entre d’altres, Democrazia Cristiana per le Autonomie, Popolari Liberali i el Nuovo Partito Socialista Italiano En les eleccions de l’abril del 2008 obtingué 271 diputats i 145 senadors i esdevingué, en coalició amb la Lega Nord , el partit de Govern El líder principal és Silvio Berlusconi president, seguit de Gianfranco Fini , els quals ocuparen els càrrecs de primer ministre i …
acords de pau de Stormont
Acords signats el 10 d’abril de 1998 al palau de Stormont (Belfast) per a la pacificació d’Irlanda del Nord.
Anomenats també acords de Divendres Sant o de Pasqua, foren subscrits pels dos principals partits nord-irlandesos, catòlic i protestant Partit Socialdemòcrata Laborista i Partit Unionista de l’Ulster, a més del Sinn Fein, branca política de l’IRA, i pels caps de govern britànic Tony Blair i irlandès Bertie Ahern Precedits de l’alto el foc de l’IRA i l’inici de negociacions angloirlandeses 1994, els acords comportaren la renúncia irlandesa a la reivindicació dels sis comtats nord-irlandesos i, per part britànica, fou acceptada la possibilitat d’una unificació d’Irlanda per vies democràtiques…
Andreu Caimari i Noguera
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913, L’incendi de Ca-Na…
,
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Música
Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i…
, ,
Fidel Bofill i Bosch
Pintura
Pintor, ceramista, escriptor i promotor cultural.
Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran activitat cultural,…
Osías Wilenski Schor
Música
Compositor, pianista i cineasta argentí.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on cursà piano amb Vicente Scaramuzza, i més tard estudià harmonia i composició amb Erwin Leuchter, vienès emigrat a l’Argentina que havia estat alumne d’Alban Berg, a través del qual s’inicià en el dodecatonisme De petit fou considerat un nen prodigi Gràcies a una beca concedida per la Fundació Williams viatjà als Estats Units, on amplià els estudis de piano amb Simon Barer a la Juilliard School de Nova York Posteriorment feu carrera internacional com a solista de piano, amb concerts als Estats Units i a l’Amèrica del Sud La dècada de 1960…