Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Àustria
Regió
País de l’Europa central situat a la vall mitjana del Danubi, que comprèn els actuals länder de l’Alta Àustria i de la Baixa Àustria i la ciutat de Viena.
L’antiga Marca Oriental o marcgraviat d’Àustria fou elevada a ducat el 1150, arxiducat el 1453 i a imperi el 1804 Ha donat nom a l’estat dinàstic dels Habsburg Àustria i, posteriorment, a la República d'Àustria
Albacete
Província
Província de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa que comprèn part de la Manxa Alta, inclòs el Camp de Montiel, i de les muntanyes subbètiques al límit amb la Meseta.
La capital és Albacete
vall Farta
Sector de la Ribera Alta, a l’est del Montol i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sallent canal de la vall de Càrcer La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs —que hom ha anat substituint pels tarongers— hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica
Croàcia
Geografia històrica
País de l’Europa sud-oriental, a la península Balcànica, que comprèn una gran part del territori de l’actual República de Croàcia (menys Ístria), parts de Bòsnia-Hercegovina i Eslavònia.
Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el regnat de Krešimir IV…
venda
Història
Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.
Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes
alternança de generacions
Alternança de generacions en els animals
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen en virtut del qual el cicle biològic complet d’una espècie comprèn dues generacions, els individus d’una de les quals es reprodueixen sexualment, i els de l’altra, asexualment.
En els vegetals, l’alternança es dóna de manera general hom anomena esporòfit la generació asexuada, que és diploide, i gametòfit la generació sexuada, que és haploide A vegades l’esporòfit i el gametòfit són morfològicament idèntics com en l’alga Ulva , aleshores l’alternança és anomenada isomorfa Més sovint, però, una de les generacions la gametofítica a les molses, l’esporofítica a les falgueres és més desenvolupada que l’altra aleshores l’alternança és anomenada heteromorfa Alternança de generacions en els vegetals © Fototecacat Un cas extrem d’alternança heteromorfa…
lepidosaures
Herpetologia
Superordre de rèptils diàpsids que inclou els ordres dels escatosos, eosuquis i rincocèfals i comprèn els individus que tenen la pell recoberta d’escata i la segona fossa temporal poc definida.
Aparegueren a la fi del Permià i al començament del Triàsic, i s’estengueren per tot el món, coincidint amb la desaparició dels dinosaures Actualment constitueixen el grup més representatiu i majoritari dels rèptils
coliformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de petites dimensions, amb mobilitat en el tercer i quart dits de les potes, de manera que poden estar dirigits cap endarrere o endavant, indiferentment.
Habiten a la zona tropical d’Àfrica L’únic gènere representant d’aquest ordre és el Colius
espiril
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les espiril·làcies, en forma de tirabuixó, quimioorganòtrofs o fotosintetitzadors, que comprèn representants anaerobis, entre els quals destaca S.volutans, notable per la seva grandària.