Resultats de la cerca
Es mostren 5347 resultats
sa Torre d’en Gaumés
.jpg)
Cercle talaiòtic de sa Torre d’en Gaumés (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc o possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.
Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt, excavat en part entre el 1974 i el 1978 per Guillem Rosselló i…
Caen
Caen Església romànica de la Trinité (s XI, restaurada al s XIX)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, situada vora l’Orne.
Situada al centre de la Campagne de Caen , la seva importància és deguda a la proximitat de jaciments de ferro May, Saint André, Maltot, Bully, que l’han convertida en un nucli industrial foneries, metallúrgia, indústria tèxtil El canal de l’Orne la uneix amb el seu avantport, Ouistreham Centre d’ensenyament superior Université de Caen, fundada el 1432 La ciutat posseeix notables mostres d’arquitectura medieval normanda, malgrat les destruccions sofertes pels bombardeigs del 1944 Conserva les esglésies romàniques de Saint-Étienne de l’Abbaye-aux-Hommes i de la Trinité de l’Abbaye-aux-Dames,…
el Burgal

Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
Biblos
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia de la costa del Líban, al nord de Beirut, a l’actual Ǧubayl.
Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut Posteriorment, Biblos sofrí…
Guiza

D’esquerra a dreta, les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa de Guiza, Egipte.
Situada a la vora esquerra del Nil, al SW del Caire, forma part de la seva àrea residencial suburbana Es destaca el monumental pont giratori de ferro sobre el Nil La ciutat, que ha donat nom a un dels cinc sectors de la necròpoli de Memfis, comprèn nombrosos monuments En primer lloc, les tres grans piràmides la de Kheops, o Gran Piràmide, la de Kefren, amb el temple de la vall, i la de Micerí de 62 m d’alçada, amb dues galeries i dues cambres funeràries La Gran Esfinx de Guiza, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia al fons, les piràmides de Micerí i Kefren Hi ha les…
Delfos
El pòrtic del tresor d’Atenes, al temple d’Apol·lo, a Delfos
© B. Llebaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la Fòcida, al vessant meridional del mont Parnàs.
Famosa pel santuari d’Apollo, era centre d’una important amfictionia i seu de l’oracle capital del món grec, l’origen del qual data de l’època micènica, que —segons una tradició de l’època arcaica— hi havia un santuari guardat per la serp Pitó Apollo la matà i s’emparà del santuari L’oracle funcionà des del sVII aC fins al s IV dC A partir del 582 aC cada quatre anys s’hi celebraven els jocs pitis Durant les guerres sagrades, Delfos defensà la seva autonomia enfront dels seus veïns i, tot i que fou saquejada pels foceus 355 aC, se salvà de les invasions perses Posteriorment decaigué com a…
Eulàlia Valldosera
Art
Artista.
Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…
Aurora Pons i López-Lamela

Aurora Pons i López-Lamela
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansarina.
Tingué com a mestre Joan Magriñà a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982…
Víctor Pérez i Pallarès
Pintura
Pintor.
Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…
Marcel·lí de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del missioner de l’orde caputxí i lingüista Joan Canyes i Santacana.
Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…