Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
Sant Pere de Taverna (Seira)
Art romànic
Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…
Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Sector de llevant de l’església, amb l’absis i un mur adossat a l’angle sud-est que conté el campanar d’espadanya i té obert un portal d’arc de mig punt a la part baixa ECSA - J Boix L’església de Sant Quilis es troba encimbellada damunt el poble de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre, a la riba esquerra de l’Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG828891 S’hi accedeix per la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat Santa Liestra i a un parell de quilòmetres, l’ermita es localitza per sobre del primer túnel Allí mateix es pot deixar el vehicle i…
Castell de Lasquarri
Art romànic
El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…
Via fora els adormits
Historiografia catalana
Obra impresa el 1734, el títol complet de la qual és Via fora els adormits i resposta del Sr. Broak, secretari que fou del sieur mitford Crow al senyor Vallès, son corresponent a Barcelona, sobre les matèries polítiques presents.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…
Manuscrits
Historiografia catalana
Publicació nascuda el 1985 fundada a iniciativa d’un grup d’estudiants i joves llicenciats en història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que comptà amb la inspecció i el suport dels professors de l’àrea d’història moderna que hi havia aleshores en aquella universitat.
Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la societat i,…
Unió Federal Nacionalista Republicana
Partit polític
Partit polític català constituït a Barcelona a l’abril de 1910 per fu-sió dels tres grups (Unión Republicana, Partit Republicà Democràtic Federal i Centre Nacionalista Republicà) que, des d’un any abans, actuaven ja com a coalició estable denominada Esquerra Catalana, i amb l’adhesió de nombrosos nuclis comarcals de perfil democràtic i autonomista.
Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la…