Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Maria Font i Rius
Historiografia catalana
Historiador del dret català, especialitzat en la Catalunya medieval, i jurista.
Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat, conegué el qui fou el seu…
Josep Maria Caparrós i Lera
Cinematografia
Historiador i crític.
Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la…
Josep Maria Junoy i Muns
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura
Poeta, periodista i dibuixant.
Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…
,
Josep Antoni Pérez i Giner
Cinematografia
Productor.
Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi desenvolupà, en…
Josep Maria Flotats i Picas

J. M. Flotats
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i director teatral.
Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París El 1980 s’integrà a la Comédie-Française , on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière 1982 Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular , d’Ettore Scola 1984, Cyrano de Bergerac , d’Edmon Rostand 1985, Premi Nacional…
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
Josep Maria Ollé i Romeu
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…
Josep Maria Martí i Bonet
Historiografia catalana
Prevere, arxiver i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid,…
, ,
Josep Enric Serrano i Morales
Historiografia catalana
Erudit, bibliòfil, advocat i polític.
Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…