Resultats de la cerca

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre…

La Torre Llubosa turrim de Lubosa , amb la seva vila, fou donada pel bisbe Eriball i la seva mare Engúncia, de la família vescomtal cardonina, a Sant Vicenç de Cardona l’any 1040, amb motiu de la consagració i la dotació de la seva església El domini de la canònica de Sant Vicenç de Cardona tingué problemes amb la família anomenada Llubosa, que era la feudatària del castell i la vila de Llubosa L’any 1209 se sentencià que el castell i la vila de Llubosa eren de senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d’Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona El conflicte s…

El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…

Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer…

Situació Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental Mapa 31-13 326 Situació 31TBG882517 L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població JRG Història El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell Una de les primeres mencions documentals data de l’any…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a…

El 1935 anà als Estats Units, i estudià a la Universitat de Pennsilvània i al MIT, on es graduà el 1940, i posteriorment a la Universitat de Harvard, on obtingué el títol l’any 1946 El 1955 fundà el seu propi estudi, IM Pei & Associates, la direcció del qual cedí gradualment a dos dels seus fills des del 1992, sota el nom de Pei Partnership Architectes En la línia de l’estil internacional, en els seus edificis destaquen la combinació de figures geomètriques i el joc entre plans espacials Escola de Periodisme a Syracuse 1964, Biblioteca JF Kennedy de la Universitat de Harvard 1964, Centre…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…

Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei