La Torre Llubosa (turrim de Lubosa), amb la seva vila, fou donada pel bisbe Eriball i la seva mare Engúncia, de la família vescomtal cardonina, a Sant Vicenç de Cardona l’any 1040, amb motiu de la consagració i la dotació de la seva església. El domini de la canònica de Sant Vicenç de Cardona tingué problemes amb la família anomenada Llubosa, que era la feudatària del castell i la vila de Llubosa. L’any 1209 se sentencià que el castell i la vila de Llubosa eren de senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d’Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona. El conflicte s’anà repetint entre el 1217 i el 1290.
El castell de la Llubosa sembla identificar-se amb el terme de la Fortesa per raó de la similitud de les respectives afrontacions, en tant que la torre i després castell d’Aleny, i ell mateix, té a orient el terme de Boixadors i a tramuntana el terme de l’Arç. De tota manera, durant el segle XIII conviuen en contextos diferents els topònims Llavinera i Llubosa, sense que en cap moment s’identifiquin explícitament. Val a dir, però, que en els exhaustius registres vicarials de la darreria del segle XIII en què consten gairebé tots els nuclis de població de la zona, no apareix pas Llubosa. En aquest sentit, el terme, en aquest final del segle XIII, podria haver reduït molt la seva significació i fins i tot diluir-se dins d’un altre terme que podria ser la Fortesa. A la vegada, resta obert l’interrogant sobre l’evolució seguida pel domini de la canònica de Cardona a la desapareguda Llubosa.