Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Sant Celoni o Celdoni i Sant Ermenter de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Antic priorat benedictí i després santuari o lloc de gran veneració que es troba a l’antic municipi de Llanera del Solsonès, agregat, l’any 1968, a Torà de la Segarra, en una vall, la vall de Forest, que limita a tramuntana i a llevant amb la serra de Pinós, a migjorn amb el terme d’Enfesta, agregat a la Molsosa, i de Castellfollit de Riubregós i a ponent amb el terme de Torà És envoltat de boscs de pins i d’alguns camps de conreu i es troba a uns 500 m d’altitud Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, trevolada, migtapada por construccions…
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
Introducció al romànic
Art romànic
Orígens i difusió del romànic català Mapa d’Europa amb indicació dels corrents principals i els llocs destacats d’implantació del romànic, segons l’estudi d’E Junyent A Pladevall L’art romànic és l’art que es desenvolupà després de la sedimentació de les nacionalitats que es van despendre de la descomposició de l’imperi Carolingi Fou un procés molt llarg que configurà les seves característiques gràcies al revifament de les tradicions culturals arrelades en tot l’àmbit en què va tenir projecció l’imperi Romà El romànic, que va anar precedit d’un extens període de recerques de formes i…
Lluís Graner i l'espectacle total
Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Situació Una vista de la façana de migjorn del monestir amb l’edifici de l’església a segon terme A desgrat de les restauracions sofertes, el monestir de Casserres ofereix encara avui una visió molt fidel del que fou en època original a causa de la manca d’alteracions G Llop El monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba a una hora escassa del camí del Parador de Turisme de Vic, conegut popularment per Parador de Sau, inaugurat el 1972 a tocar l’antiga masia del Bac de Sau Pertany al municipi de les Masies de Roda i hi porta la carretera que surt de la de Vic a Olot, al km 4, i que…
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…
Ciutat de Vic
Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…