Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
música dels geníssers
Música
Nom amb què és coneguda a Europa la música militar de l’imperi Otomà.
La seva formació instrumental fou adoptada pels exèrcits europeus i, més tard, incorporada a l’orquestra Fora de l’àmbit militar, també s’anomenà així la música que n’imità les característiques principals En l’exèrcit turc, la música tingué una gran importància entre els geníssers soldats de les tropes d’elit, que l’empraren en tota mena d’accions i actes batalles, expedicions, esdeveniments formals, etc El conjunt instrumental que la caracteritza -anomenat mehter entre els turcs i banda turca entre els europeus- era format per xeremies, pifres, trompetes i una característica secció de…
suite
Música
Successió de fragments instrumentals extrets d’una obra més extensa, generalment un ballet o una òpera.
Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…
Orfeó Atlàntida
Música
Entitat coral catalana.
Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o Parsifal També…
Percussions d’Estrasburg
Música
Grup de percussió format a Estrasburg el 1961 per sis joves músics de formació clàssica.
Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg Ràpidament…
Miguel Ángel Estrella
Música
Pianista argentí.
Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb…
Joel Joan i Juvé
Cinematografia
Actor.
Vida Graduat a l’Institut del Teatre, el 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu Entrà en el món del cinema com a figurant i debutà amb un petit paper a Rosita, please 1993, Ventura Pons Però obtingué un gran èxit amb les peces escrites per Jordi Sánchez, actor, director escènic i soci de la companyia Kràmpack amb Kràmpack 1995, que Cesc Gay portà a la pantalla el 2000 amb el mateix títol el musical Sóc lletja , premi de la Crítica 1997 i Excuses 2000, que escriví juntament amb J…
Ricard Viladesau i Caner
Música
Intèrpret de tenora i compositor.
Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…
,
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Músic.
Inicià els seus estudis a la seva ciutat natal i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa Edità la publicació Philarmonía L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat Alguns dels seus membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a…
Fragment de sarcòfag de Badalona
Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al…
Diversos fragments de sarcòfag del mateix tipus que el dels apòstols, de Tarragona
Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb…