Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
antocianina
Bioquímica
Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals que donen les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.
Són constituïdes per mono i diglicòsids d’una antocianidina, aïllable per hidròlisi àcida Els principals sucres presents són la glucosa, la ramnosa i la galactosa
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els aparells que…
refrigerant
Física
Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són pressions de condensació i evaporació convenients…
polvoritzador

Polvoritzadors a pressió
© Bürkle
Tecnologia
Aparell, dispositiu, etc., que permet de projectar, injectar, descarregar, etc., una substància sòlida finament dividida o una substància líquida en forma de gotes molt petites.
En els polvoritzadors de sòlids finament dividits, la pols és arrossegada per un corrent d’aire a pressió El líquid pot ésser polvoritzat fent-lo sortir a pressió d’un recipient per un eixamplament ple de petits forats o per un broquet especialment dissenyat als quals arriba vehiculitzat per aire comprimit o a pressió, o bé fent xocar violentament el raig de líquid contra un obstacle, com en els aerògrafs, els aerosols, els injectors dels motors, els aspersors, etc, que són tipus concrets de polvoritzadors En agricultura els polvoritzadors són molt emprats per a fumigar els camps, les plantes…
dret internacional
Dret internacional
Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes,…
art vietnamita
Art
Art conreat al Vietnam.
Deixant de banda les troballes pertanyents al Paleolític jaciments de Hoa Binh i Bac Son i al Neolític jaciment de Sa Huynh, el primitiu art vietnamita apareix fortament influït tant per l’art xinès com per l’hindú La influència xinesa —a part les nombroses peces de l’aixovar funerari de l’època del bronze importades de la Xina jaciments de Dong Son— hi penetrà al segle I, amb el domini militar xinès La influència hindú hi apareix a partir del segle III L’art pròpiament autòcton s’inicià al començament del segle X, i atenyé l’apogeu a la stupa de Binh Son, la pagoda de Van Phuc i el temple de…
cobra

Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…
espora

Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
calculador
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar operacions aritmètiques i lògiques de manera automàtica.
En general, n'hi ha de tres menes els que mesuren, els que compten i els que fan les dues coses alhora Els primers són els anomenats calculadors analògics , i és basen en la substitució del problema que hom vol resoldre per un altre d’anàleg, construït mitjançant els elements del calculador, on les relacions aritmètiques són substituïdes per processos físics en què intervenen magnituds contínues tals com distàncies, angles, voltatges, etc el senyal de sortida —també continu— és proporcional a la solució numèrica del problema plantejat Són ràpids i poden treballar en parallel, però tenen l’…