Resultats de la cerca

Fundat l’any 1931, nasqué com a escissió del Club de Mar del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria Un dels seus màxims impulsors fou Josep Durban Guanyà diverses regates internacionals, la primera de les quals fou a Lucerna l’any 1931 Participà en competicions d’àmbit estatal, organitzà Campionats de Catalunya i alguna edició del Trofeu President Macià Acabada la Guerra Civil fou refundat per Lluís Omedes al final dels anys quaranta Seguí competint en proves estatals i internacionals amb èxit, i el 1951 guanyà el Campionat d’Espanya de rem Desaparegué un cop…

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de…

Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de Catalunya li atorgà el…

Es fundà el 1969 sota la presidència de Jesús Monsonís, a qui succeïren Valeri Viladrich el 1991 i, posteriorment, Lluís Capdevila Els germans Estanislao i Toni Soler estigueren al capdavant de l’organització de curses fins l’any 1985 Acull tres proves del Campionat de Catalunya de motocròs i dues del Campionat d’Espanya, i organitza el Motocròs de Bellpuig, prova puntuable per al Campionat del Món 2002-10 També organitza regularment el Trofeu Moto Club Segre i, des del 1977, l’Enduro del Segre al circuit de Ponts Pel club han passat pilots destacats com Oriol Mena, Iván Cervantes i Xavi…

Es formà a l’Sferic Terrassa, amb el primer equip del qual debutà a la divisió d’honor a 17 anys Fou campió d’Europa 1979 amb la selecció espanyola júnior El 1981 fitxà pel FC Barcelona com a suplent de Carles Trullols, hi estigué tres temporades i guanyà dues Lligues 1982, 1984, tres Copes d’Europa i tres Supercopes d’Europa Després jugà una temporada al CH Sentmenat, dues a l’Igualada HC, dues al CP Vic i una al SHUM Maçanet, club en el qual es retirà El seu germà petit, Lluís, també jugà a la divisió d’honor i fou internacional júnior

El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià Fou vicepresident primer 1952-56 i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva 1993-97 En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de la ciutat esportiva, a Sant Adrià de Besòs, i començaren les gestions per…

Fou fundada a Barcelona, el 1935, amb l’ànim d’aglutinar tots els clubs existents El primer president fou Lluís Codina Arimón L’any 1960, en el 25è aniversari de la seva fundació, organitzà una aviada des de Porto Portugal, com a Gran Concurs de Resistència, on s’engabiaren més de 800 coloms Entre el 1966 i el 1968, es denominà Federació Catalana d’Associacions de Coloms Missatgers L’any 1985, per commemorar les noces d’or, organitzà una aviada especial de gran fons des de Rekkem-Menen Bèlgica, amb una distància de 1060 quilòmetres en línia recta L’any 2009 tenia 332 llicències

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom…

Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol

El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori castellà a…