Resultats de la cerca

Situació Interessant església romànica de Sant Feliu i Sant Pere de Fontcoberta, que mostra, integrats en la seva arquitectura, molts detalls decoratius i escultòrics característics de les construccions del segle XII F Tur L’església dedicada a Sant Feliu i Sant Pere és situada a l’antic nucli de Fontcoberta Mapa L38-12295 Situació 31TDG828659 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Figueres i desviar-se a 3 km en la urbanització anomenada Malianta per una carretera asfaltada i senyalitzada A uns 2 km l’església és perfectament visible a la dreta JMC-JRM Història Aquesta església…

Situació Vista exterior de l’absis, l’element més antic i genuí d’aquesta transformada església ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve d’Araós és situada al centre de la població d’Araós, a l’entrada de la Vallferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH573109 Història Les vicissituds històriques de l’església de Sant Esteve d’Araós són comunes als altres pobles que integren la Vall Ferrera, a les quals es fa esment en el marc històric d’aquest volum La referència documental més antiga atribuïda a la parròquia d’Araós ha estat, segons diversos autors, el document conegut…

Situació Arc de mig punt tapiat situat a la base del campanar, aprofitat de l’església romànica, totalment refeta i transformada al segle XVII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al centre del nucli més antic del poble d’Estoer Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Història L’antiga església parroquial de Sant Esteve és esmentada —com ja s’ha dit a l’hora de parlar de la història d’Estoer— amb motiu d’un procés celebrat al gener de l’any 879, on s’enregistraren…

Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’arcuacions cegues i lesenes, que el seu arrebossat fa destacar ECSA - JA Adell Aquesta capella és situada enmig d’uns prats, vora el castell palau dels Conques, aprofitat actualment com a casa de colònies d’estiu Mapa 32-9 180 Situació 31TBH949178 La partida de Conques es troba a gairebé 2 km al sud-oest d’Ancils, sobre la riba esquerra de l’Éssera, davant d’Erist o Grist, i en un impressionant marc natural pirinenc Hi mena un camí que surt d’Ancils en l’esmentada direcció JBP Història La historia d’aquesta partida de Benasc, de nom…

Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…

Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de…

Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…

Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…

Durant sis generacions, la dedicació a la música de molts dels membres de la família creà un cas únic de llinatge de músics Gairebé tots els Bach van ser brillants instrumentalistes, i la majoria dominaren la tècnica de més d’un instrument Alguns, com Johann Michael 1648-1694 o Johann Nicolaus 1669-1753, es dedicaren a la manufactura d’instruments Aquest interès per la luthieria es manifestà també en Johann Sebastian Bach , que estimulà l’evolució de la viola pomposa i contribuí al desenvolupament dels primers pianos de Silvermann Generalment la composició quedà reservada per als…