Resultats de la cerca
Es mostren 6608 resultats
Uruk
Ciutat
Antiga ciutat estat sumèria, situada a uns 262 km de Bagdad, al SE (la bíblica Erek i actual Warkà).
És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114…
Trentino-Alto Adige
Divisió administrativa
Regió administrativa del N d’Itàlia, situada entre la Llombardia a l’W i el SW, el cantó suís dels Grisons a l’W, el Vèneto al SE i l’E i el Tirol austríac al N.
La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…
comtat de Berga

Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
els Abruços
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…
Gelderland

Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…
sard
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, particularment arcaica, testimoni, segons la majoria d’estudiosos, de la llatinitat d’Àfrica, que ocupa un lloc propi entre la Romània oriental i l’occidental.
És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…
rajola de València
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.
Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
catedral de Mallorca
Interior de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Mallorca, situat entre el palau episcopal i l’Almudaina, d’una llargària de 109 metres.
Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció del s XIII al XVI, sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu L’inici de l’obra és desconegut Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I 1229, hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV La darrera clau de la catedral actual fou collocada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601 El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral el 1904, per iniciativa del…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…