Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
El Chornaler
Setmanari
Setmanari obrer en prosa i en vers publicat en català a València per Joaquim Payà i Nicolau Navarro del 22 de desembre de 1883 al 7 de juny de 1884.
En sortiren vint-i-cinc números Des del número 3 fou bilingüe Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen” Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 que no veié la llum i suspengué el periòdic Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”
claustre
claustre gòtic del monestir de Pedralbes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…
arada calçadora
Agronomia
Arada moderna proveïda d’una rella simètrica respecte al dental i de dues pales iguals col·locades a banda i banda que permeten de girar la terra vers tots dos costats.
Hom la fa passar entre dos rengles de plantes per tal de calçar-les
cultura apenínica
Història
Cultura prehistòrica localitzada al llarg de la serralada dels Apenins, que ocupà bona part de la península Itàlica, a l’època del Bronze mitjà i recent, vers 1400-1100 aC.
La societat de la cultura apenínica era agropecuària, vivia en poblats de cabanes circulars i feia sepulcres en fossa o covetes artificials La darrera fase d’aquesta cultura és anomenada subapenínica
vegueria de Vic
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2 302 focs, uns 11 510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona
.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la…
orde de Sant Benet d’Aviz
Militar
Orde religiosomilitar fundat vers el 1143 per uns cavallers entre els quals hi havia el primer gran mestre Fernando Monteyro, per lluitar contra els musulmans i defensar la religió catòlica.
De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or una creu…
Uc Faidit
Lingüística i sociolingüística
Tractadista de la llengua provençal que vers el 1243 escriví a Itàlia el Donatz proensals (basat en el nom de Donat, el gramàtic llatí), per a ús dels trobadors italians.
Consta d’una gramàtica i un diccionari de les rimes, que inclou la traducció llatina dels mots
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la…
Alginet

Estació del tren i torre de l'escola d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la…