Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
Santa Aularja del Vivièr
Situació Antiga parròquia medieval del terme de Lo Vivièr, abandonada des de fa segles, ara en procés de restauració ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església, ara en procés de restauració, són a uns 500 m a l’E del poble de Lo Vivièr, a la riba esquerra de la Matassa, en un indret totalment despoblat Al seu costat hi hagué el cementiri del poble fins al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′21″ N - Long 2° 27′14″ E Lo Vivièr és situat 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet Per a arribar-hi des d’aquesta població cal prendre la carretera D-619 en direcció sud Al cap de poc d’haver…
Sant Joan (el Torricó)
Art romànic
Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de desnivell Història Desconeixem…
Santa Maria del castell de Miravet
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…
Sant Joan de la Suda (Tortosa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’havia atorgat…
Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…
Sant Pere d’Isdes (Sopeira)
Art romànic
Situació Petita església que presidia el veïnat d’Isdes, ara despoblat, a gairebé 1 400 m d’altitud ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, antic temple del despoblat d’Isdes o Iscles, és situada a 1 385 m d’altitud, vora la collada de Santa Bàrbara El lloc es troba prop de l’antic camí que unia la vall de Betesa amb la Torre de Buira Mapa 32-10213 Situació 31TCG124926 Des del poble de Sant Orenç surt una pista que cal deixar aviat per remuntar un camí en direcció a la collada de Santa Bàrbara Enfilant-se cap a l’est s’arriba a l’antic despoblat i església d’Isdes MAF-XFG Història El lloc d’…
Sant Salvador de Vilaverd (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’esglesiola de Sant Salvador és situada a uns 1 300 m d’altitud i domina la serralada del Catllarí i les muntanyes de Busa Situada en plena Vall de Lord, en un paisatge d’alta muntanya, és una de les moltes capelles romàniques de difícil accés Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,5 — y 67,2 31 TCG 935672 Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-oest RViladés Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera R Viladés Per arribar a l’església de Sant Salvador cal agafar la…
Sant Pere i Sant Feliu o Santa Llúcia de Cuiner (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn L Prat Situació Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte Mapa 362M781 Situació 31TCG760283 Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros No tingué mai funcions parroquials, i…
Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del…
Sarcòfag dit de sant Feliu (Girona)
Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos F Tur Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,2 × 0,58 m i caldria datar-lo vers els…