Situació
Antiga parròquia medieval del terme de Lo Vivièr, abandonada des de fa segles, ara en procés de restauració.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes d’aquesta església, ara en procés de restauració, són a uns 500 m a l’E del poble de Lo Vivièr, a la riba esquerra de la Matassa, en un indret totalment despoblat. Al seu costat hi hagué el cementiri del poble fins al segle XIX.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 46′21″ N - Long. 2° 27′14″ E.
Lo Vivièr és situat 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet. Per a arribar-hi des d’aquesta població cal prendre la carretera D-619 en direcció sud. Al cap de poc d’haver sortit del congost de la Fou, en trobar un pont que travessa l’Aglí, cal prendre la carretera de la dreta (D-7) i seguir-la fins a Lo Vivièr. També s’hi pot arribar des de Prada. (JSM)
Història
Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Lo Vivièr. És documentada per primera vegada de manera indirecta l’any 1283, quan s’esmenta el seu capellà, anomenat Gaucelm del Vivièr.
En un moment indeterminat, en època moderna, la parròquia es traslladà a la capella del castell del Vivièr, que prengué el mateix titular. Aquesta església es reedificà al segle XIX i al seu torn fou dinamitada per aprofitar les pedres per a construir l’actual església parroquial de Santa Aularja, que fou beneïda el 1954. (PP)
Església
Aspecte actual de l’església des de l’interior de la nau, amb la capçalera ja restaurada.
ECSA - A. Roura
Es tracta d’un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular que presenta una finestra axial d’esqueixada simple. La nau ha perdut la coberta, però en alguns sectors, a ponent, encara és perceptible l’arrencada de la volta de canó de perfil semicircular. També ha desaparegut quasi del tot el mur sud de la nau, on hi devia haver la porta d’entrada i on es pot veure encara el basament d’una capella tardana. L’església té oberta una altra capella al mur nord, que ha estat restaurada recentment. També s’ha restaurat la capçalera, on s’ha refet l’arc presbiteral que precedeix l’obertura de l’absis.
L’aparell és molt matusser i està format per carreuons irregulars disposats en filades poc uniformes i desiguals. En alguns sectors es confon amb un aparell de reble.
Es tracta d’una obra rústega, probablement de datació avançada, de la fi del segle XII o ja del segle XIII. (JAA-CPO)
Bibliografia
- Serres, s.d., pàg. 29
- Cazes, 1990, pàg. 95