Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos.
F. Tur
Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major. Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri. És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri. Fa 2,2 × 0,58 m i caldria datar-lo vers els anys 315-335.
Es tracta de l’exemplar en què la tradició ha volgut veure el sepulcre del màrtir titular de l’església, sant Feliu, la qual cosa justifica els seus canvis d’emplaçament dins del temple. Els temes que el decoren són, d’esquerra a dreta, l’escena del miracle de l’aigua, de Pere a la presó, l’empresonament de l’apòstol, la curació del paralític, l’anunci de la negació de Pere o escena del gall, el miracle de la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, que inusualment ocupa un espai molt petit, la curació del cec de naixement, la multiplicació dels pans i els peixos i, finalment, la resurrecció de Llàtzer.
Novament estem davant d’una peça de taller romà, que pel seu estil s’ha de situar ja dintre del període plenament constantinià (vers els anys 315-335) i de la sèrie de peces derivades del sarcòfag del Dogmàtic (Lat. 104) i els relleus del segle IV de l’arc de Constantí a Roma. Crist apareix amb els cabells llargs acabats amb rínxols i pentinats d’enrere cap endavant, corresponent a la tipologia anomenada Crist estació. Aquest canvi d’estil no representa, però, un canvi d’iconografia ni del sentit compositiu respecte a les peces de l’inici del segle IV, de manera que continuem tenint les escenes juxtaposades les unes a les altres i disposades en un acurat sentit rítmic.
Bibliografia
- Fita, 1876, XXV. pàg. 138, nota 2; Garrucci, 1879, pàg. 36; Botet i Sisó, 1896, V, pàgs. 172-177; Monsalvatje, 1904, pàgs. 237-243; Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I, pàg. 281; Bonnet, 1911, pàgs. 20-22; Wilpert, 1929-32, vol. I, tav. 112.3, pàgs. 117 i 128; Gerke, 1940, 11, pàg. 216; Pla I Cargol, 1946, pàg. 90; Bovini, 1954, pàgs. 88-96; Palol. 1967, pàgs. 292-293; Sotomayor, 1973, pàgs. 37-41 i 1975. pàgs. 83-88; Moralejo, 1984, pàg. 193; Boehden, 1995.