Resultats de la cerca
Es mostren 4344 resultats
direcció
Música
Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de…
govern
Política
Forma política segons la qual un estat és governat.
Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió la tasca legislativa En la…
Joan Albert Amargós i Altisent
Música
Compositor.
Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on el 1980 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors amb la Sonata per a flauta i piano També estudià clarinet, i amb aquest instrument formà part de l’Orquestra del Teatre Lliure Com a compositor, les seves primeres obres estigueren molt influïdes per Paul Hindemith i, com aquest, adoptà sovint l’èmfasi formal i arquitectònic, l’ús del contrapunt i la tonalitat ampliada Posteriorment ha incorporat altres influències més experimentals, entre d’altres les de H Dutilleux, L…
Enric Torra i Pòrtulas
Música
Músic, pianista i compositor.
Rebé les primeres nocions de música del seu pare Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall 1924-28 Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert Els anys trenta inicià una intensa activitat de…
,
Michael Nyman

Michael Nyman
© Fototeca.cat
Música
Compositor, crític i musicòleg anglès.
Estudià composició a la Royal Academy of Music i al King's College 1961-67 i es dedicà també a l’edició d’obres de Purcell i Händel i a la recerca musicològica a Romania Fou crític musical per a diverses publicacions 1968-78, i el 1974 publicà l’estudi Experimental Music John Cage and Beyond El 1976, un encàrrec de música per a una obra de Goldoni el decantà envers la composició i el portà a formar una orquestra heterodoxa Campiello Band, posteriorment Michael Nyman Band Ha estrenat les òperes The Man Who Mistook his Wife for a Hat 1986, Noises, Sounds and Sweet Airs 1994, Facing Goya 1999 i…
Lawrence Foster
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Vida D’ascendència romanesa, estudià a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Europa amb F Zweig i K Böhm Entre el 1960 i el 1964 dirigí la Young Musician’s Foundation Debut Orchestra, i posteriorment fou director d’orquestra al Ballet de San Francisco Assistent de Z Mehta a la Filharmònica de Los Angeles del 1965 al 1968, el 1966 rebé el Premi Koussevitzky, a Tanglewood El 1969 es traslladà a Londres, on, fins al 1974, estigué al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestra De manera simultània, del 1972 al 1978 fou director de la Simfònica de Houston El 1982 fou nomenat…
,
Heinz Holliger
Música
Oboista i compositor suís.
Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…
,
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Economia
Cinematografia
Polític, industrial i exhibidor.
Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral…
,
Marià Obiols i Tramullas

Marià Obiols i Tramullas
© Fototeca.cat
Música
Director, pedagog i compositor.
La seva formació musical s’inicià sota la tutela de R Vilanova El 1831 es traslladà a Milà per estudiar amb S Mercadante, cosa que el marcà Gràcies a les seves gestions, estrenà al Teatro alla Scala l’òpera Odio ed amore 1837, sembla que amb força èxit En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i també fou nomenat director del Conservatori de Música del Liceu, càrrec que exercí fins a la mort En aquest centre educatiu, Obiols es feu càrrec de la càtedra de cant, i, més endavant, també de l’ensenyament d’harmonia El 1886 fou substituït per G…
,
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític teatral i traductor.
Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad 1906, La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…
,