Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…

Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de…

Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions septentrionals espanyoles, a les…

La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós, però no reeixit, de constituir un grup industrial, format pels mateixos farmacèutics Una marca de final de segle Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables Tres socis de la societat collectiva G Formiguera i Companyia eren al nucli del projecte Eren Gaspar Formiguera i Valls, químic, el seu fill Gonçal Formiguera i Soler, farmacèutic i l’advocat Rossend Carrasco i Ibáñez La societat era la propietària de la farmàcia La Estrella, al carrer de Ferran de Barcelona…

Diumenge 1 Un magistrat del Tribunal Constitucional, detingut per conduir begut Enrique López, magistrat del Tribunal Constitucional, és detingut per conduir una moto sense casc pel passeig de La Castellana de Madrid després de saltar-se un semàfor en vermell El magistrat quadruplicava la taxa d’alcoholèmia permesa A conseqüència d’aquest incident, pel qual és acusat d’un delicte contra la seguretat viària, López dimiteix l’endemà El 7 de juliol el Govern el substitueix en el càrrec pel fins ara fiscal del Tribunal Suprem Antonio Narváez Rodríguez Dilluns 2 Hamàs i Al-Fatah formen un govern d…

Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…

Caballé i Crivillés, Antoni 1985  Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…

Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 De la carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord de l’Estany Gran, ens portarà fins a Casserres Poc abans d’arribar-hi, haurem deixat a mà dreta la pista que va cap al pont de…