Resultats de la cerca

En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…

Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui…

L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…

Situació Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats ECSA - MÀ Font Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà Mapa 32-11 251 Situació 31TCG075834 S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries MAF Història Les dades històriques del nucli de Suerri dos focs…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d ’Antoni…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Sant Antolí d’Aitona Sant Joan de Carratalà Els Alamús Sant Martí dels Alamús Santa Maria de Vensilló Albatàrrec Església de Pedrós Alcanó Sant Pere d’Alcanó Alcarràs Santa Maria d’Alcarràs Santa Maria de Montagut Santa Creu de Vallmanya Alcoletge Sant Miquel d’Alcoletge Alfarràs Sant Pere d’Alfarràs Sant Nicolau d’Andaní Alfés Sant Pere d’Alfés Sant Jaume de Vinfaro Alguaire Sant Sadurní d’Alguaire Santa Maria d’Alguaire Mare de Déu de Merli Sant Miquel de Ratera Almacelles…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en tres parts, explica, a partir d’un narrador omniscient, la història de Joan i del seu fill, Joanet, que viuen aïllats, dedicats al cultiu de l’arròs La primera part se centra, seguint un ordre lineal, en la vida de Joan, que passa d’una creixent felicitat, motivada pel seu casament amb Roseta i el naixement del fill, a la tragèdia, a causa de la mort accidental de la muller, ofegada al riu En endavant, l’atenció recau en el trasbals psicològic del protagonista, que comença a calmar-se quan torna a ser conscient de la presència de Joanet Malgrat tot, la…

Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n,…