Resultats de la cerca
Es mostren 3745 resultats
Sant Miquel de Roca (Crespià)
Art romànic
Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret rocosa de l’espadat, gairebé vertical Mapa…
Santa Eulàlia de Vilella (Rigardà)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial abandonada entorn del 1644, quan es va construir una església nova a la població de Rigardà ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Vilella és situada vora el marge dret de la ribera de Rigardà o de Glorianes, a uns 500 m aigües avall del poble de Rigardà, des d’on s’hi pot anar a peu Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 56” N - Long 2° 32’ 21” E Per a acostar-s’hi amb vehicle cal situar-se a Rigardà i seguir la carretera D-36a, 1 km aproximadament, en direcció a Glorianes i agafar a l’esquerra el camí asfaltat que va a enllaçar amb la…
Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, abandonada durant dos segles i ara en curs de restauració Rambol Sant Esteve de Castellar és l’antiga parròquia de Castellar del Vallès, coneguda popularment per Castellar Vell És situada al sud-oest de la població, a 309 m d’altitud S’alça a l’ample cim d’un turó, encastellada, envoltada de pregones barrancades Mapa L36-15392 Situació 31TDG228063 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Castellar del Vallès a Matadepera i Terrassa Al quilòmetre 23,950, en un revolt molt tancat, surt una pista en direcció sud Allà mateix hi ha can Sallent Després d…
Els vescomtes de Fenollet
Pere I v 990-v 1017 Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat Sant Pau de Fenolhet a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès Posteriorment, l’any 1017 subscriví com a testimoni, en una escriptura…
Torre dels Frares (Fraga)
Art romànic
Situació Edifici que fou una possessió tradicional dels templers i, més tard, dels hospitalers, traslladat del seu indret originari el 1972 per exigències del traçat de l’autopista A-2 ECSA - J Bolòs La torre dels Frares, coneguda també com l’almúnia dels Templers, és situada al sud de la vila de Fraga, gairebé al límit amb el terme de Torrent de Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773973 Per a arribar-hi des de Fraga cal agafar la carretera N-II en direcció a Mequinensa, i uns quants metres abans d’arribar a l’entrada de l’autopista A-2, hom veu a mà dreta la torre dels Frares JRG Història L’…
Castell d’Amposta
Art romànic
Situació Primer fossat interior del castell després dels treballs de rehabilitació acabats el 1995 ECSA - J Bolos El castell d’Amposta és situat al marge dret de l’Ebre, en una prominència de la terrassa quaternària, en un punt on el riu s’estreteix, a pocs quilòmetres de la seva desembocadura El recinte actualment és al bell mig del nucli urbà i el centre històric Mapa 32-20 522 Situació 31TBF957099 El castell és al costat mateix de l’entrada a Amposta pel Pont Penjat Per Amposta passa la carretera N-340 Història Un dels primers pobles que ocupà l’àrea del castell foren els ibers, que s’hi…
Difusió de la revolució agroalimentària. 1878-2007
Al darrer terç del segle XIX, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, s’inicià la revolució agroalimentària en alguns sectors de la producció agrària i ramadera Simbòlicament, aquest moment va tenir lloc quan es van presentar, a l’Exposició Internacional de Filadèlfia del 1878, les llonganisses de Vic, un embotit elaborat amb carn de porc yorkshire, fet amb màquines de trinxar carn alemanyes i emprant budells procedents dels grans escorxadors de Chicago, pebre d’Orient i sal catalana Multinacionals de la indústria agroalimentària 1929-2007 Als anys de la segona globalització, aquest…
Les transformacions de la producció industrial al País Valencià

Taller metal·lúrgic reconvertit en fàbrica de municions, Alboraia, s.d.
Col·l. part. / G.C.
Al País Valencià la Guerra Civil va afectar de manera molt desigual les distintes branques de la indústria Hi hagué unes indústries que estigueren deprimides, mentre que d’altres experimentaren una recuperació respecte de la crisi dels anys trenta i, fins i tot, en el cas de les fàbriques d’armament, una etapa expansiva Quan va començar la Guerra pel juliol del 1936, les indústries tradicionals valencianes tenien problemes de mercat i patien les conseqüències de les activitats del moviment obrer Els grans projectes empresarials —Unión Naval de Levante, Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i…
Christoph Willibald Gluck
Música
Compositor alemany.
Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…
Causes i tipus de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diabetis mellitus pot presentar diverses causes, ja que el paràmetre fonamental de la malaltia, la hiperglucèmia o nivell de glucosa sanguínia superior al que és habitual, pot ésser deguda a diversos trastorns dels nombrosos mecanismes involucrats en el control de la glucèmia Així, es diferencien diversos tipus de la malaltia, d’un origen diferent i l’evolució dels quals també presenta determinades diferències, per bé que en tots els casos les alteracions metabòliques consegüents són degudes a un mecanisme similar En primer lloc, es diferencien bàsicament dos tipus de diabetis la diabetis…