Difusió de la revolució agroalimentària. 1878-2007

Al darrer terç del segle XIX, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, s’inicià la revolució agroalimentària en alguns sectors de la producció agrària i ramadera. Simbòlicament, aquest moment va tenir lloc quan es van presentar, a l’Exposició Internacional de Filadèlfia del 1878, les llonganisses de Vic, un embotit elaborat amb carn de porc yorkshire, fet amb màquines de trinxar carn alemanyes i emprant budells procedents dels grans escorxadors de Chicago, pebre d’Orient i sal catalana.

Multinacionals de la indústria agroalimentària (1929-2007)

Als anys de la segona globalització, aquest procés s’anà expandint des de l’àrea catalana fins a molts punts d’Amèrica i del món. No és possible establir els límits d’aquesta expansió, per bé que, en alguns casos, els inicis siguin centenaris. L’atracció creixent per l’àrea catalana es deu, també, a la capacitat d’elaborar aliments, d’exportar-ne i, finalment, de produirne en altres països.

Les pedres parlen

De l’inici d’aquesta revolució agroalimentària del primer terç del segle XX, en parlen igualment els edificis de l’època construïts especialment per a les activitats que s’hi havien de dur a terme. Per exemple, les farineres, com ara la Teixidor de Girona, projectada per l’arquitecte modernista Rafael Masó i la del Clot de Barcelona-Sant Martí; les fàbriques d’embotits i de conserves de carn, entre les quals cal esmentar l’edifici que actualment acull el Museu de l’Embotit de Castellfollit de la Roca; les granges modernes, com ara la vaqueria Granja la Ricarda del Prat de Llobregat, construïda el 1907, i les centrals lleteres i formatgeres, com per exemple, la Cooperativa Cadí, a l’Alt Urgell, i la Granja Viader de Barcelona. I també, a la Menorca del 1931, les instal·lacions de Pere Montañés per a fabricar formatge fos en petites porcions, conegut com “El caserío”; els magatzems de fruita i hortalisses, i els grans mercats amb estructura de ferro modernistes com el Mercat central i el de Colom, a la ciutat de València; els cellers cooperatius i les “catedrals del vi” de l’arquitecte Cèsar Martinell a la Catalunya Nova; les almàsseres, o molins d’oli, com la construïda, el 1914, per la futura multinacional Borges-Pont; les caves, entre les quals hi ha les grans construccions projectades per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a Sant Sadurní d’Anoia; les farmàcies, com la del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, pertanyent al farmacèutic Carulla, iniciador de la fabricació de dauets o cubets de brou concentrat, i les bombes hidràuliques per a produir patates primerenques, les Mataró Potatoes, destinades en gran part al mercat britànic.

Les arrels d’algunes multinacionals de l’alimentació

Algunes de les empreses catalanes, o bé inicialment catalanes, que han esdevingut multinacionals de l’alimentació tenen les seves arrels als anys de la primera globalització, o bé una mica abans. Les segueixen, per ordre cronològic, alguns casos destacats.

1896. Oli d’oliva i fruita seca

La futura multinacional Borges començà a Tàrrega el 1896. Des d’aquell moment, la producció i venda d’oli d’oliva (i, més tard, de fruita seca, fruita dessecada, altres olis vegetals i altres productes de la dieta mediterrània) no s’ha interromput. L’expansió internacional començà el 1978 amb la creació d’una societat filial al Pacífic: Borges Australia Pty, i l’adquisició de la distribuïdora Star Fine Foods als Estats Units. El 1996, va iniciar l’activitat Borges Tunisie, que produeix i exporta oli d’oliva. L’any 1997, es va establir l’OAO Kropotkinskij Elevator, o Borges Rússia, a la regió de Krasnodar, a la mar Negra, per a la recepció d’oli d’oliva i de la pipa de gira-sol, i la fabricació de farina panificable. El 2000, s’ha d’esmentar la constitució de Borges Morocco i Borges France. Cal afegir-hi dues empreses filials més, Medist Czech, a Txèquia, i Borges of California, amb plantacions de fruita seca a la vall de Sacramento. Al segle XXI, la multinacional catalana Borges, amb domicili social a Reus, exporta els seus productes a vuitanta estats, i els etiqueta en cinquanta idiomes.

1925. Llet embotellada

El 1925 la família Viader va crear Letona. La llet, de la qual històricament la població havia fugit pel malestar que causava, havia esdevingut, gràcies a les descobertes de L. Pasteur i la microbiologia, un aliment segur per a totes les edats. El 1932, els Viader van fer un pas més amb la creació d’un batut de llet amb xocolata conservable: el Cacaolat, i el presentaren a la Fira de Mostres de Barcelona. El nou batut fou possible gràcies, en part, als coneixements adquirits a Budapest en un viatge realitzat l’any anterior. El 1998, un dels gegants europeus de l’alimentació, Parmalat, absorbí Letona.

1929. Iogurts

Els orígens del grup multinacional Danone són al barri del Raval de la ciutat de Barcelona on, el 1919, Isaac Carasso (nascut a Tessalònica el 1874) va començar a elaborar, a petita escala, iogurts per a ser venuts a les farmàcies del barri. El nom de la marca té una clau familiar: segons “L’Expansion”, Danon, o Danone, és el “diminutif catalan de Daniel”. Associat amb l’advocat Portabella, l’empresa va començar a créixer. El 1929, Daniel Carasso començà a produir iogurts a París, amb el mateix nom, Danone.

En canvi, quan el 1943 començà a fabricar iogurts a la ciutat de Nova York per a vendre’ls al mercat nord-americà en va modificar, una mica, el nom: allà s’anomenarien Dannon, com en l’actualitat. A Amèrica, els primers iogurts produïts són iogurts catalans fabricats per The Dannon Milk Products Inc.

Les fàbriques de iogurts Danone, dirigides des de Barcelona, París i Nova York, són, al segle XXI, a tots els continents. Aquest producte, elaborat al carrer dels Àngels i venut a les farmàcies del Raval de Barcelona, ha esdevingut una marca mundial.

1927. Gelats

L’empresa pionera en la fabricació industrial de gelats a l’Estat espanyol, les Indústries Frigorífiques d’Alimentació, es fundà a Barcelona el 1927. El seu producte fou el gelat anomenat Frigo. L’any 1973, s’integrà en el Grup Unilever, multinacional angloholandesa creada el 1930.

1937. Dauets de sopa concentrada

En plena Guerra d’Espanya, el 1937, a les cuines d’un establiment elegant del passeig de Gràcia de Barcelona, l’anomenat Saló Rosa, el farmacèutic Lluís Carulla, de l’Espluga de Francolí, va començar a dirigir l’elaboració de dauets de verdures i de carn concentrades, que eren la base d’un brou per a sopa. La carn no era de gallina forçosament: podia ser de vedella i procedir de l’Argentina; i les verdures podien ser d’explotacions intensives del Prat del Llobregat o bé del delta de l’Ebre. El seu nom comercial era –i encara l’és– Gallina Blanca, però no a tot arreu. Per exemple, a Guanzú, a la Xina, es diuen Jumbo.

L’any 2003, el grup Agrolimen, amb Gallina Blanca com a empresa principal, tenia catorze fàbriques fora de l’Estat espanyol: a Europa, a Polònia, Ucraïna i Rússia; a l’Àsia, a l’Índia, a la Xina i a les Filipines; a Amèrica, als Estats Units i a Mèxic, i a l’Àfrica, a Kenya.Uns 500 milions de persones mengen habitualment sopa feta amb aquells dauets que es van començar a preparar el 1937 a les cuines d’un saló de te elegant de Barcelona.

1943. La biotecnologia del cacau i del cafè

El 1943, tres químics valencians van aconseguir crear una empresa, Natra, per a extreure industrialment la cacaoïna, i més tard, la cafeïna, per posar-les, com a ingredients, a disposició de la indústria alimentària. El 1951, una nova empresa, Apra, es dedicà a l’explotació del cacau i a subministrar-lo a Natra, primer a la Guinea equatorial i, des del 2001, a la Costa de Marfil. El 2002, una nova empresa, Natraceutival, la continuació de Natra, de Quart de Poblet, va obrir la seva segona instal·lació industrial a Manaus, al Brasil.

1945. Pa de motlle

Uns emigrats catalans a Mèxic, en concret els germans Llorenç i Robert Servitje, amb Jaume Jorba i Jaume Sendra, l’any 1945 van posar en marxa una empresa industrial anomenada Bimbo, destinada a elaborar, i a distribuir diàriament, pa de motlle en una bossa que el conserva fresc. El 1964, alguns dels catalans de Bimbo a Mèxic van començar a fabricar aquest pa de motlle a Granollers i a distribuir-lo primer a Catalunya i, després, amb més fàbriques, a tot l’Estat espanyol.

Seixanta anys després, el Grup Bimbo, amb seu central a Mèxic, també elabora altres productes alimentaris, i manté en funcionament unes setanta-quatre plantes industrials situades, especialment, a Amèrica i Europa, però també a la Xina.

1946. Cacau soluble

A l’antiga vila de Gràcia de Barcelona, el 1946, començà a funcionar una fàbrica de pols de cacau soluble sota la denominació comercial de Cola Cao que treballava a partir del fruit d’una espècie vegetal, el cacau, que calia importar de les plantacions intertropicals. El 1989, Cola Cao Food, una empresa mixta catalanoxinesa, començava a fabricar el mateix producte a la ciutat de Taijin. El nom presentava semblances sonores, Gao-le-Gao, que en xinès significa: ‘Créixer-Feliç-Créixer’.

1958. Caramels amb pal

Enric Bernat, d’una família de confiters, inventà, el 1958, un tipus de caramel relativament gros que es podia treure i tornar a posar a la boca (o als llavis, com les cigarretes) gràcies a un palet de fusta incrustat, una mica més gran que un escuradents. Els va fabricar amb el nom comercial de Chupa Chups (abans com a Productes Bernat), i amb una marca de fàbrica dissenyada per Salvador Dalí. A mitjan dels anys 1960, ja havia obert una filial comercial a Nova York. Seguiren, ja als anys de la dècada del 1970, altres filials al Japó, Alemanya i també a la Gran Bretanya. El 1967, va tenir lloc la creació de la Société Bernat et Cie i, a Baiona, una altra seu al País Basc francès. El 1991 es va inaugurar una fàbrica a Sant Petersburg (fins feia poc Leningrad). El 1994 es creà la Xanghai Chupa Chups GS Food Co Ltd.

L’any 2006, Chupa Chups tenia vuit plantes de producció: tres a l’Estat espanyol, una a l’Estat francès, dues a Rússia, una a la Xina i una altra a Mèxic; i, a més, filials comercials a Portugal, Sud-àfrica, Jordània, els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudí, Corea i Malàisia. Aquest mateix any Perfetti Van Melle la comprà.

1962. Una anella de pasta dolça

Després d’un viatge a Texas, on havia anat a comprar blat i on va veure unes pastes dolces i rodones amb un cercle buit al centre, conegudes genèricament com a doughnuts, Andreu Costafreda va patentar l’adaptació i la versió que en va fer: la del dònut. L’empresa que tenia des del 1949, Costafreda i Cia, esdevingué, amb un nou soci, Panificio Rivera Costafreda, Panrico. El 2003, l’empresa que fabricava els dònuts (i 250 productes del món de les fleques i les pastisseries), tenia quinze fàbriques a l’Estat espanyol, dues a Portugal (Sintra i Porto), una altra a Grècia i una més a la Xina. El 2007, Panrico, que fou comprada per l’empresa britànica de capital risc Apax Partners, valora deixar els seus centres productius de Grècia i la Xina.

1965. Patates fregides

La fabricació industrial i la conservació de patates fregides va rebre l’empenta, el 1965, de Lluís Matutano i Jover, que les començà a fabricar adoptant el seu primer cognom com a marca. El 1971, la multinacional nord-americana Pepsico li va comprar la fàbrica i el producte que, mantenint sempre la seu central a Barcelona, no n’ha interromput ni el creixement ni la diversificació.

1970. Conserves de marisc

La producció catalana de conserves de cloïsses, escopinyes i mariscs ha crescut seguint les evolucions de la demanda. L’empresa de la futura fàbrica de conserves Dani, de Vilassar de Mar, creada el 1970, va obrir el 1989 una nova fàbrica a l’illa de Chiloé, a les costes de Xile; el 1994 va establir una nova fàbrica a la Xina, i l’any 2004 va inaugurar instal·lacions pròpies a Gal·les.