Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Horaci Chauvet
Portada de La Veu del Canigó (Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana, Perpinyà)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, periodista, poeta i assagista d’expressió francesa.
Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Renaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1916 publicà el recull de poemes Tocs de guerra El 1921 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, l’associació catalanista Colla del Rosselló, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans…
, ,
El metall impur
Literatura catalana
Novel·la de Julià de Jòdar, publicada l’any 2006.
Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels…
Empúries
Historiografia catalana
Revista anual fundada a Barcelona el 1939 per Martín Almagro Basch amb el nom d’Ampurias. Revista de Arqueología, Prehistoria y Etnografía i publicada pel Museu Arqueològic de Barcelona.
Nasqué com a expressió científica escrita d’unes institucions que acabaven de ser transformades després de la Guerra Civil Espanyola Ja l’editorial del primer número indicava que seria la revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, de la desapareguda Societat Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria i dels Seminaris de Prehistòria i Història Antiga de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona Durant un llarg període de temps també es publicà sota els auspicis del CSIC i, més tard, fou la portaveu de l’Institut de…
Poemes & cal·ligrames
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Maria Junoy, publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic El poemari aplega, corregits, els textos ja apareguts en el seu anterior llibre Trossos , 1916 i en diverses revistes Va precedit d’una “Carta prefaci” de Guillaume Apollinaire, una forma de reconèixer-ne el mestratge El llibre constitueix un catàleg de les manifestacions avantguardistes catalanes vinculades al cubisme i també remet ja, en certa manera, a l’especial noció de classicisme que l’autor defensà més endavant Mitjançant l’experimentació que li ofereixen els procediments constructius de les primeres avantguardes històriques, Junoy elabora un seguit de…
L’alta llibertat
Literatura catalana
Llibre de poemes de Clementina Arderiu publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra presenta la relació de la poetessa amb diferents elements de la realitat des d’una perspectiva moral En els trenta-cinc poemes que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore, l’autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l’actitud amb la qual hi entra en contacte En el poemari, l’actitud que hi domina és la d’acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment davant la mort, el…
Joan Arús i Colomer
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar Laietània El 1913 entrà al Diari de Sabadell , que dirigí durant un quant temps Des d’aquí i des de la revista Ars 1914-15 deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles 1917 Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista , una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva collaboració en aquests anys, en què…
,
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou

Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Bibliògraf, historiador i erudit.
Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…
, ,
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…
, ,
Antoni de Villarroel i Peláez
Antoni de Villarroel i Peláez
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…