Resultats de la cerca
Es mostren 4613 resultats
Joventut Atlètica Sabadell
L’atleta Josep Molins (davant), del Joventut Atlètica Sabadell, al cros de Sant Sebastià del 1969
Joventut Atlètica Sabadell
Atletisme
Club d’atletisme de Sabadell.
Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme municipal, de…
ressonància
Física
En una reacció nuclear, fenomen mitjançant el qual la secció eficaç passa per un màxim quan l’energia de la partícula incident és tal que el nucli compost es forma en un dels seus nivells virtuals.
componedor
Disseny i arts gràfiques
Instrument emprat pels caixistes consistent en un regle metàl·lic, de secció angular i proveït d’un topall en un extrem i d’un cursor, on són col·locats els tipus i els espaiadors trets de la caixa.
esforç de cisallament
Tecnologia
En un cos sotmès a un cert estat de càrrega, component de la resultant d’aquests esforços que actua sobre una secció transversal del cos i que tendeix a fer-la lliscar respecte a la contigua.
canó
En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que condueix els fums de la cuina, de la llar de foc, de la caldera, etc, a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada.
Otro Cine
Cinematografia
Revista bimestral publicada a Barcelona entre el 1952 i el 1975 per la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya, i amb el subtítol "Al servicio del cine amateur y del buen cine profesional".
Fou la continuació de "Cinema Amateur", però en castellà Els seus responsables principals foren Josep Torrella, Domènec Giménez, Joan Ripoll, Joaquim Romaguera, Jos Oliver i Josep Jaume Reventós En sortiren 135 números Tot i cobrir amb escreix el cinema no professional català i espanyol, s’ocupa del comercial amb gust i criteri selectiu
Unió Catalana
Partit polític
Partit fundat per Santiago Udina Martorell al desembre de 1975 a Barcelona com a secció catalana de la Unión Democrática Española [UDE], que era una associació política constituïda poc abans i liderada per Federico Silva Muñoz.
Posteriorment, Silva l’abandonà per impulsar Acción Democrática Española La UC es definí democratacristiana, regionalista i partidària de l’evolució des del règim franquista i es distingí també per l’antimarxisme i el rebuig de tota recuperació de la legalitat republicana dels anys trenta Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Partido Social Regionalista i Partit Democràtic Català per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Fracassada aquesta operació, els integrants iniciaren un apropament a…
tutti
Música
Indicació que apareix en alguna de les parts de la secció de corda d’una partitura orquestral quan, a partir d’allí, tots els instrumentistes de la part han de tornar a tocar junts (all’unisono).
Això succeeix quan prèviament hi ha hagut algun passatge per a solista, o la part ha estat dividida
Els Batlló
Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Una vista exterior del conjunt, en la qual és visible l’estructura de l’edifici pertanyent a una època gòtica F Tur L’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries és la parroquial de la vila, la qual és situada en un turó de 17 m d’altitud, a la vora esquerra de la Muga, a uns 4 km del mar La posició enlairada, que domina la plana alluvial, afavoria la defensa estratègica d’un lloc que fou la capital del comtat d’Empúries El primitiu nucli d’origen alt-medieval fou bastit damunt el Puig Salner i posteriorment s’estengué pels quatre turons més pròxims, anomenats de la Cavalleria, de…