Resultats de la cerca

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…

És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…

Format a l’Escola Eina de Barcelona, posteriorment hi exercí la docència Obrí un taller al Poblenou de Barcelona, on desenvolupà les seves propostes, que constitueixen una reflexió sobre l’espai, els objectes i el paisatge vehiculada a través d’installacions en què mostra una concepció conceptual de la pintura Dels seus treballs, molts de les quals exposats als espais de la Fundació Vila Casas , cal esmentar Sixteen thousand days on the roof 2011, la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira 2015-19, Anatomia d’una illa a ulls clucs 2017, al Museu de Montserrat, Llindar…

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington Especialista d’epigrafia semítica antiga sud-aràbic, fenici, estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro

Vida Aprengué a dibuixar a l’Acadèmia Baixas de Barcelona 1909-10 Publicà sobretot dibuixos humorístics a Charlot , Virolet , La Mainada , Plançons , En Patufet , L’Esquitx ,  Calendari En Patufet , Pelele , Lecturas , Algo , etc També fou l’humorista que feu més collaboracions al TBO  1922-73 Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari Entre el 1925 i el 1926, i amb la collaboració del pintor i dibuixant Ramon Miret i Baldé, que després residí als EUA, aconseguí les primeres imatges animades amb un fenaquistoscopi, no amb…

De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…

Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada