Resultats de la cerca

El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats

Constitueix un dels pocs monuments de l’època de dominació visigòtica peninsular Fou construïda a final del s VII o a l’inici del s VIII per controlar la via romana litoral que es dirigia vers els Pirineus travessant el cap de Creus De planta ovalada, és envoltada per una muralla bastida amb un farciment de terra i pedres L’única entrada al recinte és flanquejada per dues torres quadrangulars

Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut

Intervingué en diverses excavacions a Catalunya i s’especialitzà en l’estudi de les àmfores Publicà, entre altres treballs, Centros de producción y difusión geográfica de un tipo de ánfora 1960, Las ánforas de la Plaza del Rey 1963, Un pecio romano en Cabo de Creus Gerona 1964, Les àmfores de la necròpoli paleocristiana de Tarragona 1965, El pecio de Gandolfo Almería 1968, Las ánforas de Layetania 1976

L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres

El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…

El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII…

Situació Masia fortificada del terme de Pontons, situada entre les dues anteriors i de característiques semblants ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons Fou construït entre les torres de Cal Rei i de Can Guixó Mapa 35-16419 Situació 31TCF746867 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Havent agafat aquesta pista, immediatament trobem un trencall a mà esquerra que mena a aquesta torre JBM Història D’aquesta casa…

Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a…

El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d…