Fons d’art romànic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

El Museu

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de col·leccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona.

Sota la figura de l’artista Vicenç Roig, conegut per Vicentó, director de l’Escola de Dibuix creada a l’empara de la Societat Econòmica, es va obrir als locals d’aquesta escola un primer museu (1836), que depenia d’una comissió mixta, anomenada Junta de Bellas Artes, formada per membres de la Societat Econòmica i de l’Ajuntament de la ciutat. La Comissió de Monuments es va fer càrrec d’aquest Museu, el qual juntament amb el Museu creat per la Societat Arqueològica, un cop units els fons d’ambdós, van ocupar, després d’un petit parèntesi d’estada al local de la Societat Arqueològica, unes dependències de l’ex-convent de Sant Domènec a la plaça de la Font (1853), que poc després havia de ser seu de l’Ajuntament i de la Diputació.

Malgrat tot un seguit d’inconvenients i dificultats, que van provocar tancaments intermitents, el Museu es consolidà definitivament i va romandre instal·lat a l’edifici de la plaça de la Font durant més de cent anys, fins al seu trasllat a la seu actual, l’edifici de la plaça del Rei, construït de nova planta com a Museu sobre un fragment de llenç de la muralla romana.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona mostra en les seves col·leccions una clara vocació romanista. La importància històrica i monumental de la ciutat romana de Tàrraco i la problemàtica arqueològica que comporta el jaciment han orientat la tasca del Museu cap a aquesta etapa històrica. El Museu ha esdevingut el centre de conservació i difusió d’uns testimonis materials que il·lustren el procés de romanització de la Península Ibèrica.

Les col·leccions pertanyents a d’altres èpoques històriques són menys nombroses, i les seves procedències, més diverses.

En el cas dels materials pertanyents a l’època medieval, la major part de les peces provenien dels monestirs de Poblet i Santes Creus, fonamentalment del primer.

Després de la desamortització de l’any 1835, el monestir de Poblet va patir greus destruccions. Part del seu arxiu va ser traslladat a Madrid, i els llibres salvats de la biblioteca, dipositats a Tarragona. També la seva decoració escultòrica va ser producte d’espoliació. Una part es va perdre o es va dispersar a través del comerç d’antiguitats, l’altra va anar a parar a alguns museus en formació, com és el cas de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Aquests materials van passar més tard a formar part de les col·leccions del Museu Arqueològic.

La major part, però, d’elements procedents del monestir de Poblet van ingressar al Museu a partir del 1854, arran del polèmic desmuntatge i trasllat dels panteons reials i dels ducs de Cardona de Poblet a Tarragona, per tal d’erigir el panteó del rei Jaume I a la catedral de Tarragona. Aquest trasllat es va portar a terme sota la direcció de Bonaventura Hernández i Sanahuja, aleshores director del Museu.

Una part considerable dels fragments escultòrics traslladats no va ser utilitzada, i restà emmagatzemada en unes dependències municipals fins el 1894, que van ser traslladades al Museu Arqueològic. D’aquí van tornar a Poblet després de diverses gestions realitzades per Eduard Toda del 1933 al 1938, aprofitant la restauració iniciada en aquest monestir.

D’aquest conjunt de materials resta actualment al Museu una col·lecció de segells reials de cera, procedents dels diplomes dels arxius dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i també dels segells en plom de les butlles pontifícies, una part dels quals pertanyen a l’època que ens ocupa i descrivim a continuació:

Segells reials i comtals

Segell reial de Pere I el Catòlic (1177-1213)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1207-1212
  • Mides: 110 mm de diàmetre; cera blanca
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 276

Penjant, de mòdul gran i format circular. Dues empremtes.

Anvers: rei al tron amb ceptre a la dreta i globus coronat amb creu a l’esquerra.

Llegenda: † S.P : Dl: GRA : REX. ARAGONENSIS… TIS BARCH…

Revers: rei a cavall amb escut i penó.

Llegenda: S : P Dl GRA... TIS BARCH... I MONT PESSULANI.

Segell de Ponç I, comte d’Urgell (1236-1243)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1236-1243
  • Mides: 82 mm de diàmetre. Cera blanca
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 294

Penjant, de mòdul gran i format circular. Dues empremtes.

Anvers: efígie a cavall amb escut i llança.

Llegenda: S : PONCII : DEI GRACIA : URGELLENSIS : COMITIS.

Revers: escut escacat.

Segell pertanyent a Jaume I el Conqueridor (1208-1276)

Segell reial de cera de Jaume I.

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - Arxiu fotogràfic - P. Serres

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1238-1276
  • Mides: 105 mm de diàmetre. Cera blanca
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 277

Penjant, de mòdul gran i format circular. Dues empremtes.

Anvers: rei al tron amb espasa sobre els genolls i glòbuls a la mà esquerra.

Llegenda: S. IACOBUS. Dl. GRA : REX . ARAGONENSIS . ET . MAIORICAR . ET . VALENCIE.

Revers: rei a cavall amb escut i llança. Davant, estel.

Segell reial pertanyent a jaume I el Conqueridor (1208-1276)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1238-1276
  • Mides: 105 mm de diàmetre. Cera blanca
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 278

Penjant, de mòdul gran i format circular. Dues empremtes.

Anvers: rei al tron amb ceptre a la mà dreta.

Llegenda il·legible.

Revers: rei a cavall amb escut.

Llegenda: CT . II RGE ...

Segell reial pertanyent a Jaume I el Conqueridor (1208-1276)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: a partir del 1238
  • Mides: 50 mm de diàmetre. Cera blanca
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 280

Penjant, de mòdul mitjà i format circular. Una empremta representant el rei a cavall amb escut i llança.

Llegendes: S : IA : REG : ARA : MA : : VAL : CO : BAR : : URG : : DO : MONTE.

Segell reial d’Alfons II el Franc (1265-1291)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1286-1287
  • Mides: 55 mm de diàmetre. Cera blanca
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 283

Penjant, format circular i mòdul petit. Una empremta que representa el rei a cavall amb escut i espasa; estel al davant.

Llegenda: S : ALFONSI : Dl : GRA : REGIS : ARAGON : MAIORIC : VALNC : AC COMITIS BARCHN.

Segell reial pertanyent a Jaume II el Just (1291-1327)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1292-1294
  • Mides: 70 mm de diàmetre. Cera vermella
  • Núm. d’inventari: MNAT 34 155

Forma circular. Una empremta que representa el rei a cavall, davant estel. Porta elm amb corona i espasa alçada. l’escut i l’arnès del cavall porten les armes d’Aragó i de Sicília.

Segell reial possiblement de Jaume II el Just (1291-1327)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1302 (aprox.)
  • Mides: 74 mm de diàmetre. Cera vermella
  • Inventari: MNAT 3 274

Penjant, mòdul mitjà i format circular. Una empremta amb el rei a cavall.

Llegenda: il·legible.

Segell reial de Jaume II el Just (1291-1327)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1302
  • Mides: 81 mm de diàmetre. Cera vermella
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 285

Penjant, mòdul gran i format circular. Una empremta amb l’efígie del rei a cavall amb escut i estel al davant.

Llegenda: S : IACOBI: DEI: GRA ... ET : CORSICE ... COMITIS . BARCI...

Segell reial pertanyent a Blanca de Nàpols (1283-1310), segona muller de Jaume II

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1300
  • Mides: 64 mm de diàmetre. Cera vermella
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 287

Penjant, de mòdul gran i format circular. Una empremta amb les armes d’Aragó.

Llegenda: SIGILLUM : BLANCAE : DEI : FRACIA : REGINE : ARAGONUM.

Segell reial atribuït a l’infant Alfons, després Alfons III el Benigne (1299-1336)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1315
  • Mides: 62 mm de diàmetre. Cera vermella
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 295

Penjant, de mòdul gran i format circular. Una empremta amb la representació de comte a cavall o galop. Porta espasa en actitud de lluita. l’escut i l’arnès del cavall porten les divises d’Urgell i d’Aragó.

Llegenda: S . INFANTIS . LFONSI... COM ... ET VICE COMITIS AGEREN.

Segells episcopals

Segell eclesiàstic pertanyent a Ramon Siscar, bisbe de Lleida (1238-1247)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1238-1247
  • Mides: 67 × 41 mm. Cera blanca
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 297

Penjant, de mòdul petit i format ogival. Una empremta amb la representació del bisbe amb tiara i bàcul.

Llegenda: S : R : DEI: GRACIA : ILERDEN : EPI:

Segell eclesiàstic de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca (1215-1233)

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1215-1233
  • Mides: 78 × 50 mm. Cera blanca
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 296

Penjant, mòdul mitjà, format ogival. Una empremta amb representació de bisbe. Llegenda borrosa.

Segells de butlles pontifícies

Segell pertanyent a una butlla pontifícia d’Honori III

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1216-1227
  • Mides: 42 mm de diàmetre. Plom.
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 3 311

Penjant, mòdul petit i circular.

Anvers: llegenda: HONORIUS PP : III.

Revers: caps de sant Pau i sant Pere amb espasa entre ells. Damunt, l’epígraf: S . PA . S . PE.

Segell pertanyent a una butlla pontifícia de Gregori IX

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1227-1241
  • Mides: 40 mm de diàmetre. Plom
  • Inventari: Núm d’inventari: MNAT 3 312.

Penjant, mòdul petit i circular.

Anvers: llegenda: GREGORIUS . PP . VIIII.

Revers : caps de sant Pau i sant Pere amb espasa entre ells.

Damunt, l’epígraf: S . PA . S . PE.

Segells pertanyents a butlles pontifícies d’Innocenci IV

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1243-1254
  • Mides: Mides: 39, 37,5 i 38 mm de diàmetre. Plom
  • Inventari: Núms. d’inventari: MNAT 3 313, 3 314 i 3 315

Penjant, mòdul petit i circular.

Anvers: llegenda: INNOCENTIUS . PP. IIII.

Revers: caps de sant Pau i sant Pere amb espasa entre ells.

Damunt, l’epígraf: S . PA . S . PE.

Segells pertanyents a butlles pontifícies d’Alexandre IV

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1254-1261
  • Mides: 42, 36, 39 i 36 mm de diàmetre. Plom
  • Núms. d’inventari: MNAT 3 310, 3 317, 3 318 i 3 319

Penjant, mòdul petit i circular.

Anvers: llegenda: ALEXANDER . PP . IIII.

Revers: caps de sant Pau i sant Pere amb espasa entre ells.

Damunt, l’epígraf: S . PA . S . PE.

Segell pertanyent a una butlla pontifícia de Martí IV

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1281-1285
  • Mides: 37 mm de diàmetre. Plom
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 320

Penjant, format petit i circular.

Anvers: llegenda: MARTINUS . PP . III.

Revers: caps de sant Pau i sant Pere amb espasa entre ells.

Damunt, l’epígraf: S . PA . S . PE.

Segell pertanyent a una butlla pontifícia de Bonifaci VIII

  • Procedència: arxius de Poblet o de Santes Creus
  • Datació: 1294-1303
  • Mides: 35 mm de diàmetre. Plom
  • Núm. d’inventari: MNAT 3 321

Penjant, mòdul petit i circular.

Anvers: llegenda: BONIFATIUS . PP . VIII.

Revers: caps de sant Pau i sant Pere amb espasa entre ells.

Damunt, l’epígraf: S. PA . S . PE.

Monedes

Una part important de les col·leccions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el seu monetari referit a l’època romana, però que disposa també d’exemplars d’altres períodes històrics (ibèric, medieval i modern). Aquest monetari es va formar a partir de la col·lecció de Bonaventura Hernández i Sanahuja (1810-1891), impulsor i primer director del Museu, la qual va passar a ser propietat de la Diputació de Tarragona després de la seva mort.

L’any 1903 van ser robades del Museu unes 400 monedes, la major part procedents de la col·lecció d’Heraández i Sanahuja, entre les quals n’hi havia de batudes sota el govern de diversos monarques de la corona catalano-aragonesa en època medieval. A les que van restar després del robatori es van afegir les trobades en excavacions realitzades en diferents sectors de la ciutat, com les procedents de la Necròpoli del Francolí (anys 1927-1930), corresponents als monarques Alfons I, Jaume I i Jaume II, les de l’amfiteatre (anys 1948-1952), o les més recents, recuperades en un sector del circ romà (campanyes de 1987-1989), que conformen un conjunt de monedes de bilió de Jaume I.

Actualment, a més de les esmentades, han estat identificades en el monetari quatre monedes d’Alfons I, una de Pere I, vint-idues de Jaume I, una d’Alfons II i onze de Jaume II; amb tot, tret de l’estudi de les procedents de la Necròpoli del Francolí o les de l’amfiteatre, manca una revisió aprofundida d’aquest fons.

Entre les peces escultòriques de cronologia medieval que conserva el Museu cal ressaltar algunes peces provinents de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, construïda a l’arena de l’amfiteatre romà, damunt d’una basílica visigòtica anterior. Com ja hem dit en la monografia dedicada a aquest temple, el Museu allotja tres fragments corresponents als arcs de les dues finestres que flanquejaven la porta romànica, junt amb altres elements de datació posterior.

Escultura

La portada romànica havia estat traslladada l’any 1922, poc abans de la voladura definitiva de l’església, i dipositada al pati de l’Ajuntament; més tard passà a la Casa Provincial de Beneficència i, posteriorment, durant la guerra civil de 1936-39, al palau arquebisbal. l’any 1969 es va retornar al seu lloc d’origen. (PSC-JMaC)

Un altre conjunt d’obres escultòriques d’època romànica del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona que cal destacar és el format per més d’una vintena de peces de procedència desconeguda. Totes són peces arquitectòniques, a excepció d’una, d’altra banda la més extraordinària quant al treball. Es tracta del cap d’un bisbe jacent que devia pertànyer al seu sepulcre. Totes les obres porten una fitxa de caràcter tècnic, on s’indica en quatre categories el tipus de peça que és, la datació, les mides i el número d’inventari, a més del lloc on es troba emplaçada actualment i una descripció més o menys acurada.

Cap de marbre

Cap de marbre procedent del mausoleu de l’arquebisbe Ramon de Rocabertí.

ECSA - M. Catalán

  • Procedència: mausoleu de l’arquebisbe Ramon de Rocabertí († 1215) trobat al carrer Ferrers, núm. 5, de la ciutat de Tarragona
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 23 × 38,5 cm
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 330; Serveis Centrals

Cap d’arquebisbe recolzat sobre un coixí, treballat en marbre i corresponent a la figura jacent del mausoleu de Ramon de Rocabertí. Porta mitra decorada amb motius florals i geomètrics a imitació de la pedreria i els brodats. Els cabells, amb els flocs ben marcats, i els trets de la cara (ulls, arcs supraciliars, boca i nas), tot i que són força desfigurats, estan fets a la manera clàssica, cosa que fa situar la peça sota les premisses de l’estil gòtic.

El cap és comparable al provinent del monument funerari de l’arquebisbe Bernat d’Olivella (vers 1287) conservat al Museu Diocesà de Tarragona amb el número d’inventari 3 278. La factura d’aquest últim ha estat atribuïda al mestre Bartomeu de Girona (Dalmases-José, 1985, pàg. 193) i és en gran mesura molt més minuciosa i refinada en el tractament dels motius ornamentals que figuren a la mitra. Els trets facials són, quant a disposició i positura, també semblants i els cabells tenen un mateix tipus de rínxol; però, encara que es prescindeixi del deteriorament del cap de Ramon de Rocabertí, la qualitat de mà d’obra en aquest és inferior a la del cap representatiu de Bernat d’Olivella.

Capitell núm. 2 961

Capitell amb quatre figures d’animals dempeus.

ECSA - M. Catalán

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 26,5 × 24 × 24 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 2 961; magatzem

Capitell construït amb pedra sorrenca. Té una decoració en alt relleu força malmesa, que consisteix en un grup de quatre figures d’animals, dretes, que ocupen els angles i que s’afronten entre elles, bé ajuntant les potes o el llom o bé girant el cap vers l’animal al qual donen l’esquena. Sembla que es tracta d’uns lleons rampants, amb la cua travessant en diagonal el cos i en una disposició que recorda l’escultura romànica més clàssica, provinent de la Catalunya del Nord (Rosselló, Cerdanya i Conflent).

Capitell núm. 2 962

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27,5 × 22,5 × 22,5 cm; base de 17 cm de diàmetre
  • Inventari: Núm. d’inventari: MNAT 2 962; magatzem

Similar al capitell núm. 2 961.

Capitell núm. 2 963

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27 × 23,5 × 24 cm; base de 15 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 2 963; magatzem

Similar al capitell 2 961.

Capitell núm. 2 964

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27 × 21,5 × 23 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm d’inventari: MNAT 2 964; magatzem

Similar al capitell 2 961. Cal destacar que el cap dels quadrúpedes sembla sense acabar d’esculpir.

Capitell núm. 2 965

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27 × 22 × 21 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 2 965; magatzem

Similar al capitell 2 961.

Capitell núm. 2 966

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27 × 21 × 24 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 2 966; magatzem

Similar al capitell 2 961.

Capitell núm. 2 967

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27 × 23 × 23 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 2 967; magatzem

Similar al capitell 2 961.

Base

Base de columna de procedència desconeguda.

ECSA - M. Catalán

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII (?)
  • Mides: Mides: 16 × 19 × 21 cm; diàmetre corresponent a la columna de 14 cm
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 455; magatzem

Realitzada amb marbre, no es pot esbrinar quina mena de decoració ocupava els angles; conserva els solcs practicats per a encaixar una mampara, com les que usualment s’utilitzaven per a tancar les galeries als claustres.

Fragment d’escultura

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segona meitat del segle XII
  • Mides: 25 cm d’alçada i 17 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 464; magatzem

Fragment d’escultura amb un entrellaç procedent segurament d’una portada.

ECSA - M. Catalán

Fragment de marbre esculpit que correspon segurament a l’arquivolta d’una portada, ja que al revers encara se n’aprecia un solc que devia servir per a subjectar la peça amb alguna grapa de ferro. La decoració que presenta és una combinació d’entrellaços perlejats que recorden molt de prop alguns dels treballs escultòrics més genuïns de la Catalunya del Nord, com ara els de les portades de Brullà i Espirà de l’Aglí, al Rosselló, o Cornellà i Vilafranca de Conflent, encara que cap d’aquests casos no mostra la seriació de perles que es poden veure al fragment tarragoní. D’altra banda, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserva un fragment de fust de columna (núm. inv. 144) que presenta un treball molt proper al del fragment que ara ens ocupa, fins i tot amb bandes perlades. Altres treballs similars en conjunt, i per tant sense la decoració de perles, es guarden al Museu Episcopal de Vic (núms. 10 723, 10 725, 10 726, 10 727, 9 763 i 10 728 de l’inventari).

Al Museu Diocesà de Tarragona es conserven dos fragments de fust de columna (un d’ells amb la base corresponent), que porten en tot el seu perímetre visible el mateix tipus d’ornament: una mateixa seriació d’entrellaços perlejats.

Capitell núm. 45 472

Detall de dos capitells, el primer decorat amb animalz afrontats dempeus i el segon amb motius vegetals i caps humans als angles.

P. Serres

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XIII-XIV
  • Mides: 16 × 23 × 23 cm; base de 14,5 de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 472

Capitell de marbre amb decoració força simple i de factura ja tardana. Presenta quatre fulles als angles que s’ajunten a les cares i que desenvolupen els corresponents caulicles a la part superior, els quals són coronats per senzilles volutes que marquen un segon nivell; tot és realitzat amb trets absolutament esquemàtics.

Capitell núm. 45 473

  • Capitell amb decoració vegetal.

    ECSA - M. Catalán

    Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 16 × 20 × 20 cm
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 473

Capitell de marbre amb decoració de tipus vegetal força senzilla, consistent en fulles esquemàtiques que ocupen els angles i les cares; no presenta cap tipus de prominència a la zona superior que faci recordar els habituals caulicles o volutes. Ha perdut un fragment d’un dels angles.

Capitell núm. 45 474

  • Capitell amb motius vegetals i geomètrics i geomètrics realitzats amb un estil molt esquemàtic.

    ECSA - M. Catalán

    Procedència: desconeguda
  • Datació: darreria del segle XIII
  • Mides: 28 × 25 × 21 cm; base de 14 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 474

Capitell de marbre amb decoració força senzilla de tipus vegetal i geomètrica. Quatre fulles ocupen els angles i s’ajunten a les cares. Les característiques volutes que habitualment ocupen la banda superior dels angles han estat resoltes al bell mig de les cares, en grups de dos i afrontades, de manera absolutament esquemàtica. El Museu d’Art de Girona conserva, curiosament, un capitell molt semblant al que ara tractem, no solament quant a la composició general sinó també, i sobretot, pel que fa a la solució de la parella de volutes afrontades; hom desconeix d’on procedeix, no és exposat i tampoc inventariat (vegeu l’estudi descriptiu i una fotografia dins el vol. XXIII, pàg. 49, de la present obra). l’ús d’aquesta fórmula sembla que procedeix d’un repertori força clàssic, corresponent principalment a capitells d’estil corinti. Derivats d’aquest estil, en trobem alguns exemples catalogats dins una cronologia immediatament anterior a la romànica, com ara un capitell de la cripta de la catedral de Vic (vol. III, pàg. 706, d’aquesta col·lecció) i un de Sant Miquel de Terrassa —considerat per X. Barral (1981, pàg. 117, fig. 249) romà tardà i reutilitzat.

El cimaci del capitell tarragoní presenta una seriació de creus o flors quadripètales inscrites per quadrats, fórmula gens estranya en repertoris romànics tardans l’origen de la qual també és clàssic.

Capitell núm. 45 479

  • Capitell amb motius vegetals i geomètrics i geomètrics realitzats amb un estil molt esquemàtic.

    ECSA - M. Catalán

    Procedència: desconeguda
  • Datació: darreria del segle XIII
  • Mides: 26,5 × 24,5 × 23 cm; base de 17,5 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 479; magatzem

Capitell de pedra sorrenca molt semblant al descrit anteriorment (núm. inv. 45 474), tot i que el seu estat de conservació no és gaire bo. Presenta la mateixa composició decorativa, amb el recurs fins i tot de la parella de volutes esquemàtiques al centre de les cares. El cimaci, però, és exempt de decoració.

Capitell núm. 45 480

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: darreria del segle XIII
  • Mides: 27,5 × 23,5 × 22,5 cm; base de 15 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 480; magatzem

Segueix la mateixa tipologia que el capitell núm. 45 479 i ha estat realitzat amb el mateix tipus de material.

Capitell núm. 45 481

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: darreria del segle XIII
  • Mides: 28 × 24 × 21 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm d’inventari: MNAT 45 481; magatzem

Similar al capitell núm. 45 479.

Capitell núm. 45 482

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: darreria del segle XIII
  • Mides: 28 × 23,5 × 23,5 cm; base de 15 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 482; magatzem

Similar al capitell núm. 45 479.

Capitell núm. 45 493

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: darreria del segle XIII
  • Mides: 28 × 23 × 24 cm; base de 16 cm de diàmetre
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 493; Museu d’Història de la Ciutat (Tarragona)

Similar al capitell núm. 45 479.

Capitell núm. 45 462

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: arreria del segle XIII-segle XIV
  • Mides: 42 × 55 × 36 cm
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 462; Museu d’Història de la Ciutat (Tarragona)

Capitell força malmès, realitzat amb pedra provinent de la pedrera del Mèdol que presenta una decoració ja tardana a base de fulles vegetals o mitjos florons que ocupen el centre de les cares, tot desplegant els pètals, i caps humans força barroers que ocupen els angles. Tots els ornaments ocupen la meitat superior del tambor, mentre que la meitat inferior de les cares no presenta cap relleu apreciable.

Capitell núm. 45 477

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 27 × 21 × 21 cm
  • Núm. d’inventari: MNAT 45 477; Museu d’Història de la Ciutat (Tarragona)

Capitell treballat amb pedra de Santa Tecla que ha perdut alguns fragments. Mostra una decoració escultòrica a base de lleons rampants que sorgeixen dels angles i que s’afronten a les cares; els caps dels animals resten així contraposats als angles. Alcen les potes davanteres al centre de les cares, tot agafant-se a un registre de fulles vegetals. El tema segueix fórmules emprades en conjunts representatius de l’estil romànic més genuí. (CLIU-LCV)

Bibliografia

  • Serra i Vilaró, 1960, pàgs. 113-114, fig. 39.