Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Església de Palau de l’Horta (Lleida)
Art romànic
Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se…
Torre de Cavanac o mas de Jau (Estagell)
Art romànic
Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant Esteve, per…
Millars
Millars(Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del segle XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per…
cristall
Art
Tot objecte de cristall de roca treballat (o que n’és una imitació industrial).
Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes , París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la collecció Mèdici…
mixomatosi
Veterinària
Malaltia greu d’origen víric, caracteritzada per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.
La mixomatosi és típica dels conills, entre els quals causa una gran mortaldat La propagació de la malaltia és per contagi directe o per un mosquit La incubació és de 3 a 5 dies, i les principals manifestacions clíniques són edema palpebral, adenopatia, laxitud a les orelles, edema al cap al qual dóna un aspecte lleoní, edema general amb nòduls a la regió genital, aprimament ràpid i mort al cap de pocs dies El virus fou aïllat el 1898 per Sanarelli a Montevideo L’any 1950 hom l’introduí a Austràlia per tal de controlar l’enorme quantitat de conills hom aconseguí la mort del 99% de la població…
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida
Agronomia
Escola creada l’any 1978 com a conseqüència de la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada l’any 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada l’any 1976), que oferia el segon cicle de la titulació d’enginyers agrònoms de Lleida.
Des de la seva institució fins a l’any 1992, l’ETSEAL formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya A partir del 1992 s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida A l’ETSEAL s’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer de la forest, enginyer tècnic agrícola en les especialitats d’explotacions agropecuàries, hortofructicultura i jardineria, indústries agràries i alimentàries i mecanització i construccions rurals, enginyer tècnic forestal en les especialitats d’explotacions forestals i d’indústries forestals i llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments El…
Joan Pere Cavaillé
Música
Orguener d’origen llenguadocià.
Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…
Club Tennis Taula Borges

Equip del Club Tennis Taula Borges
Antoni Boldú
Tennis de taula
Club de tennis de taula de les Borges Blanques.
Fundat a l’octubre del 1990, començà competint al poliesportiu Francesc Macià i poc després en un local darrere de la granja Salat La temporada 1992-93 començà a competir en les lligues territorials, i el 1997 organitzà el Campionat de Catalunya infantil i es traslladà al costat del Parc de Bombers Entre les temporades 1999-2003 jugà a segona divisió estatal i al final d’aquesta última ascendí a primera estatal Posteriorment aconseguí tres ascensos consecutius i la temporada 2005-06 arribà a la superdivisió, la màxima categoria estatal Les temporades 2008-09 i 2009-10 acabà…
Francesc Salvat i Juncosa

Façana del convent de les germanes vetlladores-josefines de Girona, obra de Francesc Salvat i Juncosa
© Gencat.cat / Maria Dolors Casanovas i Voltà
Construcció i obres públiques
Agronomia
Mestre d’obres, pèrit agrònom i director de camins veïnals.
Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…
sovkhoz
Història
Agronomia
Granja estatal soviètica, en què l’agricultor era assalariat i retribuït com a tal.
Creats el 1917, en passar a mans de l’estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d’hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització Els beneficis de les granges eren cedits íntegrament a l’estat, que, així mateix, incloïa la regulació del seu funcionament en les previsions del Pla El nombre de sovkhozos era inferior al de kolkhozos kolkhoz 18 064 i 28 593, respectivament el 1975 bé que el total de superfície conreada era el doble que en aquests Després de dissoldre's l’URSS 1991, el govern rus inicià el 1993 la reprivatització de les terres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina