Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Libéral Bruant
Arquitectura
Arquitecte francès, el més important d’una família d’arquitectes.
Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència
gran ducat de Varsòvia
Geografia històrica
Estat independent —però molt mediatitzat per la França napoleònica— format pels territoris polonesos sostrets a l’administració prussiana arran del tractat de Tilsit (juliol del 1807), als quals, després de la derrota d’Àustria a Wagram (1809), s’afegiren Cracòvia i una part de Galítzia.
Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent
punt somàtic
Antropologia física
Cadascun dels punts del cos humà que hom pren com a punt de referència en estudis de somatometria i que solen correspondre a una part sortint de l’esquelet.
Hom distingeix els punts somàtics imparells o sagitals com la glabella, el gnàtion, l’omfàlion o umbilical, el simfísion, etc dels punts somàtics parells o laterals com l’acròmion, el dactílion, el gònion, el tibial, l’ilioespinal anterior, etc Alguns dels punts somàtics, els situats al crani, són anomenats craniomètrics Els punts somàtics són, llevat dels craniomètrics, molt més fàcilment determinables en l’esquelet que en l’humà viu, en el qual la localització precisa és més difícil, especialment en els casos d’obesitat
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
selva pluvial

Distribució geogràfica de la selva pluvial
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc equatorial o tropical humit.
Les selves pluvials ocupen les regions càlides amb pluviositat abundant durant tot l’any Les comunitats vegetals selvàtiques són sempre arbòries, amb arbres molt alts, que formen diversos estrats, i amb una gran abundància de lianes i d’epífits L’estructura hi és complexa i la diversitat d’espècies hi és molt alta La manca de llum és notable en els estrats inferiors, poc esponerosos i amb plantes esciòfiles L’ambient és saturat d’humitat, llevat dels estrats més elevats, on les plantes presenten caràcters xerofítics
Fontes Hispaniae Antiquae
Mitologia
Sèrie on són recollits tots els texts d’autors antics grecs i llatins que tracten de la península Ibèrica, publicada per la Universitat de Barcelona sota la direcció d’Adolf Schulten i de Pere Bosch i Gimpera en la primera fase i de Schulten i de Lluís Pericot en la segona.
Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
soprano
Música
Nom donat a la veu humana, sobretot femenina (la de noi és anomenada preferentment tiple i la d’home, sopranista), de tessitura més aguda.
Correspon a l’antic discant Hom distingeix les veus de soprano, per la qualitat de llur registre o timbre, en dramàtiques, líriques, lleugeres o d’agilitat o de coloratura , etc En general la tessitura de soprano s’estén del do 3 al do 5 , llevat la de soprano lleugera, que sol estendre's del fa 3 al fa 5 o sol 5 El caràcter brillant d’aquesta tessitura ha fet que tostemps s’hagi valorat especialment, tant en la música escènica com en la religiosa
Morell d’Islàndia
Ànec cabussador que nidifica principalment a les porcions occidentals del Canadà i al N i centre dels EUA, així com a la península del Labrador, el SW de Groenlàndia i Islàndia A tot Europa, llevat d’Islàndia, és un morell molt rar, amb la major part de les citacions anteriors al 1960, any a partir del qual es manifestà una clara davallada de la població islandesa Als Països Catalans hom coneix solament la dada de Saunders, d’un mascle jove mort el 22121871 als marjals de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina